En Montilla passa del govern d’esquerres i catalanista

Aquest matí en un col·loqui organitzat per Nueva Economía Fórum a Barcelona (atenció als patrocinadors de la xerrada), Montilla ha dit (ho podeu llegir a la mateixa web del PSC amb negretes incloses):

“la meva aspiració no és reeditar el tripartit” perquè la situació ha canviat respecte el 2003, “quan Aznar governava amb majoria absoluta” i a Catalunya tres formacions polítiques treballaven “per millorar l´autogovern”. Montilla ha dit ben clar que ara les prioritats “són altres”, com posar l´Estatut “al servei de la gent” .

Just quan la idea del Tripartit començava a escalfar-se després de la sintonia mostrada al debat de TV3, quan en Zapatero ens deia que en Montilla tenia les mans lliures i quan l’enquesta del Periodico d’avui ens mostrava que hi ha un empat tècnic entre els partidaris de la sociovergència i els del Tripartit, just en aquest moment arriba Montilla i ens llença un gerro d’aigua freda a tots plegats. El Tripartit ha passat a formar part del “Això no toca!” i el PSC opta per seguir la tàctica de CiU: “tot o res”. Sempre segons en Montilla, els socialistes es basten i es sobren per governar Catalunya en solitari arribant a acords puntuals amb la resta de partits.

El Sr. Montilla no té la planta típica d’un candidat a la presidència d’un país, i atenció, això no té res a veure amb el seu origen sinó amb les seves qualitats (deixant de banda el Virolai i el Zoo d'en Pitus). Només calia veure el seu posat temorós davant les càmeres o com llegia pràcticament tot el que deia durant el debat del divendres. Estic convençut que és un home treballador, tenaç i capaç de tirar endavant tot el que es proposi, però no té les qualitats d’un líder: oratòria, carisma, capacitat per comunicar, per engrescar, etc. L’emperador va nu, tots nosaltres ho hem vist i ells (PSC-PSOE) també, aleshores ¿per què ens l’han plantificat de candidat? La sociovergencia o el convergelisme (com diu en Saül) pot tenir moltes cares i una d’elles passa per no re-editar el Tripartit encara que sumi i deixar que CiU es busqui la vida per governar en minoria. En Mas i en Duran i Lleida aquest cap de setmana han fet campanya en aquest sentit, recordant a la gent del PSOE que si no deixen governar a CiU la Generalitat, no hi haurà estabilitat al congrés.

En Zapatero ens va mentir quan va prometre a en Maragall que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament. L’error de Zapatero va ser tàctic, va confiar que en Maragall i el PSC farien la feina bruta. En Zapatero però aprèn ràpid dels seus errors i aquest cap de setmana ha promès al Montilla que desde Ferraz li deixaven les mans lliures per governar amb qui vulgués, el mateix Montilla aquest matí s’ha encarregat de demostrar al seu líder que amb ell no s’ha equivocat. L'aposta Montilla és bona si sap despertar el cinturó roig, guanyar les eleccions a CiU i governar en solitari, sense lligams, pactant puntualment durant la legislatura (a l'estil Zapatero). L'aposta Montilla és bona si perd i fa bondat, deixant governar als de CiU en minoria acordant amb ells els grans temes.

Així doncs, el PSOE i de retruc el PSC han decidit prioritzar el govern de l’estat sobre el govern de Catalunya. Esperem que els electors d’esquerres del nostre país també sàpiguen prioritzar el dia 1 de Novembre i optin per qualsevol de les altres dues opcions de l'esquerra davant de l'opció PSC.