Bufa quina jornada!

Bufa quina jornada! Segur que no va decebre a ningú: un sondeig sorprenent (no tant gràcies a la filtració del Saül), un escrutini d’infart i uns resultats, al cap i a la fi, que ho deixen tot obert. Suma el Tripartit, suma la sociovergencia i suma el pacte nacionalista.

L’elevada abstenció, un 5.8% més que a les passades eleccions, m’ha sorprès relativament i se’m fa difícil d’explicar fora dels quatre tòpics sobre la tendència a la baixa participació de les democràcies consolidades, l’esgotament de l’electorat després del procés negociador de l’Estatut (mal de mals i cap de turc), el fet de ser eleccions al Parlament, etc. Cal no oblidar però, que a més de l’augment de l’abstenció, el nombre de vots en blanc i nuls s’han incrementat molt, amb un creixement respectiu del 98% i el 51% (el vot en blanc setena força). Com s’ha de llegir això? Realment espero amb ànsia l’estudi que té en marxa el Centre d'Estudi d'Opinió de la Generalitat segons va dir en Gabriel Colomer, director del centre, en una fantàstica entrevista (us recomano escoltar el podcast minut 20 endavant) que li van fer al Minoria Absoluta.

Convergència ha guanyat, fins aquí tots d’acord, i ho ha fet per nombre escons, per nombre de vots, en global i a les quatre províncies (també ha guanyat per nombre de comarques). Felicitats. És clar però que no ho ha fet aclaparadorament com s’esperaven, ho ha fet discretament, perdent forces vots, guanyant un parell d’escons i sobretot per demèrit del seu rival directe. El PSC ha perdut i ho ha fet amb contundència per escons, per vots, en global i a les quatre províncies (només a guanyat a 3 comarques). El PSC ha passat de 52 a 37 diputats en tres convocatòries electorals, sincerament això s’ho haurien de fer mirar. El gran dubte és si en Maragall ho hagués fet millor, si hagués pogut plantar cara a en Mas? Tot i que a toro passat tot és molt més senzill, sincerament crec que sí i ja ho he manifestat més d’una vegada en aquest bloc. ERC també ha perdut (per escons, vots, províncies i comarques) però tot i perdre 130000 i un parell d’escons ha fet quelcom que ningú pronosticava, ha consolidat el seu espai i gran part del seu electorat. Recordem que ERC venia de duplicar el nombre d’escons al parlament (12 diputats l'any 1999 per 23 el 2003). El PP també ha perdut però li ha passat quelcom semblant a ERC ha estat capaç de mantenir-se, tot i perdre 80000 vots i un diputat, contra pronostic. Els Icv-Eua com no, també han perdut però són l’únic partit que de forma clara i rotunda ha augmentat la base del seu electorat. El seu augment en vots, força anunciat per tots els sondeigs, s’ha traduït en 3 diputats nous (especialment el de Lleida). Finalment el partit dels Ciutadans (Cs) ha estat la gran sorpresa amb la seva triple presència al parlament. La naturalesa del seu vot no crec que sigui l’ultra-dreta com algú ha dit, ni el PP, ni exclusivament el PSC, més aviat crec que és tracta d’una barreja de vots provinents de l’abstenció, de l’inconformisme, de l’anti-catalanisme i qui sap d’on més. En tot cas ja ho anirem veient i ja seguirem les seves passes, el que sí estar clar és qui els hi ha fet la campanya cada dematí (escolteu aquest tall de la Cope on en Piqué es queixa de la falta de fidelitat de qui esperaria que fossin els seus aliats).

Una mica més de reflexió i demà una de pactes. Aviso per endavant, tot i que no crec que calgui, que a mi la reedició del Tripartit és l’únic pacte que em val. Val a dir també que ho veig fotut, molt fotut, perquè aquest pacte topa amb els interessos del Zapatero i l’establishment del nostre país. Caldrà valentia i molta mà esquerra.

La Terribes va estar exultant!