Arrogancia i testicles

La deriva del PP durant tota aquesta legislatura, cal llegir-la des del ressentiment per la derrota no païda del 14-M i cal emmarcar-la en el gir en l'estil de fer política que va practicar l'expresident Aznar durant el seu segon mandat. El PP ha tancat files i ha endurit el discurs. Conceptes tradicionals com la família, la religió i la defensa de la nació espanyola són els pilars del seu discurs (les manifestacions a les que ha participat així ens ho demostren). El govern d'Aznar va gestionar la majoria absoluta al parlament practicant una política d'imposició testicular. Aquell govern feia la seva sense complexos, sense debat, amb arrogància, havia vençut i va (o van) decidir administrar la victòria com si se li hagués concedit un xec en blanc. L'oposició actual s'emmiralla en aquest estil arrogant i visceral però atenció aquest estil els dona rèdits espectaculars:

Pulsómetro de 7 de febrer de 2007: 29% dels enquestats considera que ETA va tenir alguna implicació a l'atemptat de l'11-M.

Poca conya que no estem parlant de quatre llunàtics. Si a més aquest fet li sumem que la distancia entre el PSOE i el PP al mes de Gener era de poc més de 3 punts, estar clar que el PP ha trobat una manera de fer que no només li permet erosionar al govern sinó que a més el manté en posicions idònies per recuperar el poder. Com l'altre dia m'explicava en Yuri Gagarin "el qui ha guanyat les eleccions municipals, ha acabat guanyat les elecciones a les corts espanyoles". Així que tindrem sarau fins a les municipals. Mentrestant llegeixo entre collons-i-la-mare-que-els-va-parir, que dissabte sant tornem-hi, aquest cop toca treure a passejar el sant cristo gros per Nafarroa. Hauríem d'anar pensant en fotre el camp o prendrem mal.