Esperant, a la Terminal A del Prat, el vol que m'havia de dur a Milà, escala inevitable en el meu viatge cap a Florència, vaig coincidir amb l'equip de la Penya i el seu seguici (tres periodistes de radio). Un d'ells va entrevistar, a pocs metres d'on era jo segut, al capità de l'equip, en Paco Vázquez:
"Com va Ramón!... exacte la penya... un gran equip... justa, sí, sí... efectivament ja hem arribat a Milan i ara estem esperant que surti el vol que ens ha de dur a la capital de Serbia, Belgrad, on la penya jugarà demà el seu tercer partit del TOP16 de la Euroleague. Al meu costat tinc al capità..."
Milà!? Em vaig girar, i la cara sorneguera del periodista m'ho va confirmar, havia dit Milà. És clar que érem a Barcelona. Quina mentida més estúpida, vaig pensar. D'altra banda suposo que una connexió des de Milà vesteix més, té més gracia que no pas una des del Prat. Visca l'espectacle.
"Com va Ramón!... exacte la penya... un gran equip... justa, sí, sí... efectivament ja hem arribat a Milan i ara estem esperant que surti el vol que ens ha de dur a la capital de Serbia, Belgrad, on la penya jugarà demà el seu tercer partit del TOP16 de la Euroleague. Al meu costat tinc al capità..."
Milà!? Em vaig girar, i la cara sorneguera del periodista m'ho va confirmar, havia dit Milà. És clar que érem a Barcelona. Quina mentida més estúpida, vaig pensar. D'altra banda suposo que una connexió des de Milà vesteix més, té més gracia que no pas una des del Prat. Visca l'espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada