No m'estranya el desencís de l'ex-president Maragall. Els seus antics companys del PSC estan protagonitzant un espectacle ben galdós en aquesta (pre) pre-campanya. Només cal fer un cop d'ull a les ridícules promeses, que no se pas qui se les pot creure hores d'ara tenint en compte els antecedents de l'estatut, els papers de Salamanca, les rodalies, ect:
1) Invertir 12250 milions d'euros a la xarxa ferroviària (a compte del ministeri de foment i dit dies després d'aquesta altra promesa d'en ZP).
2) Publicar les balances fiscals.
3) Equiparar el sistema de finançament de Catalunya al concert d'Euskal Herria.
I per rematar-ho (una vegada més) el seu principal discurs, com es pot veure al seu cartell de precampanya, només gira al voltant de fer-nos por amb el Pp. Que ve el llop, que ve el llop...
04 de febrer 2008
PSC: Que ve el llop!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Senyor Papitu,
Té tota la raó, però malauradament els socialistes treurien els mateixos vots si prometéssin als electors matar-los després de les eleccions. Vostè creu que el "votant socialista" escolta el que li diuen els seus polítics? Ell vota el que ha votat sempre, i punt.
Esperem uns quants anys, que la natura vagi seguint el seu curs...
Si repassem el vot per franges d'edat, en totes guanya el PSC excepte entre els menors de 34 que guanya per molt poc ERC. En tot cas a qui li pot passar això que suggereixes es a CiU. Com més joves, menys els voten.
Publica un comentari a l'entrada