Independència, soroll i 5 barres a la senyera

PSC, CiU i ERC han començat la pre(pre)campanya electoral de les eleccions al congrés espanyol penjant un vídeo cadascú a YouTube:

PSC [video 3:17] Un vídeo que ens parla dels compromisos "fets realitat" pel PSOE de mans del PSC. Entre els més curiosos el d'afegir una barra més a la senyera i dir que Catalunya té un nou estatut que reconeix la seva sobirania. Suposo que deuen ser els efectes col·laterals de l'optimisme del PSC.

CIU [video 0:49] Un vídeo que denuncia la manca de qualitat a l'ensenyament, l'actitud d'alguns immigrants, els problemes d'infraestructures i la manca de seguretat. Tot en silenci, bé només se sent el molest soroll d'una moto, el molest soroll dels clàxons dels qui es troben atrapats en un embús i les "molestes" veus dels immigrants. El segell d'Unió és inconfusible.

ERC [video 1:32] És pot resumir en una sola paraula INDEPENDÈNCIA, fins i tot amb castellà.

Esperem amb ganes les produccions del PP i d'IC-EUA. Algú dona més de 5 barres?

Bons i republicans Nadals per tots i totes

Vist al bloc "a la sombra del tomatate".

...i recordem l'encoratjador missatge de l'any passat del Borbó:

¿por qué no te vas?

Bravo Mariano, no al canon digital

"Estoy a favor de la propiedad intelectual, estoy a favor de proteger a los creadores, pero no estoy a favor de un canon que grave a la sociedad, a cualquier persona que se acerque a un establecimiento a adquirir material tecnológico, con un canon que además en el mismo momento que se le grava se le está diciendo que es sospechoso de hacer algo que no es legal."

Mariano Rajoy, PP [You Tube;minut 3:35]

Electoralisme? Potser sí, però m'ha fet gràcia sentir-li dir per primera vegada quelcom en el que estiguéssim d'acord. I en tot cas no puc entendre com el PSOE i IU s'han doblegat a les pressions de la SGAE. Aquest canon és una vergonya, un robatori i una invitació a la pirateria.

El ministre Solbes ens considera a tots uns illetrats, sant tornem-hi

El ministre Solbes té moltes, moltes ganes que parlem d'ell. Avui als desdejunis de TVE ha dit que "los españoles son ahora más ricos en términos medios que en 2004" i per demostrar-ho ha presentat els resultats d'un informe publicat avui per Eurostat on és situa el PIB d'Espanya un 5% per sobre del PIB mitjà de l'Europa dels 27.

Tot plegat una enganyifa de les bones doncs només cal revisar els diferents estudis que s'han presentat aquest any sobre la pèrdua de poder adquisitiu dels espanyols per veure que alguna cosa falla.

La resposta es ben senzilla i es troba també a la web d'Eurostat. Concretament a les taules que ens parlen de la cohesió social

1) Raó entre els guanys del 20% de la població que guanya més i els guanys del 20% de la població que guanya més.

Espanya 2004: 5,1
Espanya 2006: 5,3

2) % de població en risc de pobresa després de transferències socials.

Espanya 2004: 20%
Espanya 2006: 20%

Aquestes són les xifres que el sr. Solbes no ens mostra. Les xifres que parlen de desigualtat social. Les xifres que mostren com el fort creixement econòmic no s'ha traslladat a les butxaques del poble. No senyor ministre, no som més rics. Només som més desiguals.

El ministre Solbes ens considera a tots uns illetrats

El ministre d'economia, el sr. Pedro Solbes, ha reconegut al Foro Economia en Progreso (una plataforma pro-socialista) que l'euro ha tingut efectes inflacionistes en productes de baix valor. Fet que fins ara tothom ens havia negat però nosaltres podíem comprovar amb el preu del cafè, el diari o el metro cada dia.

L'excels ministre també ha assegurat que "los españoles no han interiorizado lo que vale un euro" i ha assegurat que això és una de les causes de l'increment de la inflació. El ministre però encara ha afegit que "no sabemos todavía que 20 céntimos de euro son 32 pesetas y que un euro son 166 pesetas" i que això es nota en les propines que donem als bars, que arriben fins i tot al 50% del valor. Quina barra, quina barra... ho haveu vist, no?... Ara resulta que tot és culpa nostre que som rucs, que no sabem sumar i que paguem el que ens demanen.

Sapigueu que si per als productes de baix cost ens han fet una conversió 100 pts = 1 euro és per culpa nostre. Nosaltres hem acceptat de bona gana i voluntàriament pagar un euro per un cafè, pel diari o pel metro. El cinisme i el cretinisme d'alguns arriben a unes cotes exasperants.

Per cert, ara que ja ningú nega que hi ha crisi en el sector immobiliari, que no hi haurà aterratge suau, ben aviat sentirem algun altre lluminera de l'economia dient-nos que tot, tot és culpa nostre que no sabem gestionar els nostres ingressos. En resum i com va dir en Gagarin "no te puedes fiar de los pobres".

Ecologistes de pa sucat amb oli

Ha, ha, ha... quina gràcia. Sí, sí el Rajoy i en Bush són idiotes i dolents, sobretot molt dolents. Buuuu. Mira que no firmar el protocol de Kioto, mira que no creure amb el canvi climàtic. Ha, ha, ha.

Una mica de rigor, si us plau, encara que no sigui cert si més no feu veure que sou el diari més seriós del país:

Espanya a finals de 2007 haurà incrementat les emissions de CO2 a l'atmosfera en un 50% des del 1990. El protocol de Kioto exigia a Espanya no augmentar les emissions en més d'un 15%. Fets i no paraules.

Heroïnes de pa sucat amb oli

Tens ganes d'aventures. Agafes un avió i t'en vas al Carib per assistir a una manifestació, et fas la foto amb la teva càmera digital nova de trinca comprada per a l'ocasió, en arribar al teu hotel de cinc estrelles els serveis secrets et comminen a quedar-t'hi fins nou avís, al dia següent et facturen dins d'un avió i cap a casa.

Arribar a casa i sentir-te com una heroïna defensora de la justícia i la llibertat no té preu. Per a tota la resta CiU-card.

Al País Valencià no hi ha llibertat d'expressió

Finalment ha succeït lamentablement allò que anàvem anunciant: TV3 ja no es pot veure a la província d'Alacant.

Culpables? Podem culpar la manca d'escrúpols del PP del País Valencià, la tebiesa del govern de la generalitat de Catalunya, o fins i tot al ministre d'indústria del govern espanyol que se'n renta les mans.

Per evitar un conflicte institucional la generalitat de Catalunya renuncia a respondre a l'agressió de la generalitat del País Valencià. Expressa la seva queixa i insisteix una vegada més que cal arribar a un acord per la reciprocitat. Com sempre els catalans decidits a seguir allò que ens agrada tan del "cornuts i pagar el beure". Som ben rucs.

El govern espanyol que podria exercir d'àrbitre, recordem que la freqüència és seva, renuncia a prendre partit i commina als dos governs autonòmics a posar-se d'acord com bons germans. Ara però que la tele és tancada i es vulnera de forma flagrant la llibertat d'expressió, no trobeu que l'àrbitre hauria de prendre partit?

Per cert, algú ha vist algun titular dels grans als diaris o teles de l'estat. I ca! Total només es tracta d'un conflicte regional on hi ha en joc la llibertat per expressar-se en una llengua... regional. Ja s'ho faran deuen pensar, o m'equivoco?

La crosta mediàtica del PSC

En Joan Ferran ha patit un empatx. Li costa tan de digerir la manifestació del dissabte que no pot ni amb la seva ànima. Si visiteu el seu poruc bloc (poruc perquè no accepta comentaris) hi podreu copsar el seu nivell d'obsessió. Les seves darreres quatre entrades són monotemàtiques. Manifestació, manifestació i manifestació.

En Joan Ferran se sap fora de la primera secretaria del PSC de Barcelona i aplica aquell refrany castellà tan graciós que diu "Paro lo que me queda en el convento, me cago dentro". Fet que diu molt poc en favor del "convento" i del qui "se caga dentro". Estirabots com el de la "crosta nacionalista" o el dels "6.900.000 catalans que no es van manifestar" no ens parlen d'algú valent i decidit, sinó d'algú emprenyat i dolgut amb un ferida oberta encara per cicratitzar (vaja amb la crosta encara tendra).

Dit això podem parlar del nacionalisme de la corporació i de la manca de representació de determinats sectors de la societat. Vull dir que el debat pot ser vàlid però mai de les maneres que el planteja en Joan Ferran.

Quan parlem d'arrancar la crosta nacionalista de la corporació, de què estem parlant? d'una purga ideològica de presentadors? de col·laboradors? o d'espais en general? o estem parlant de fer programes en castellà?

El nivell dels mitjans de la corporació és qualitativament superior al de la resta de televisions i radios de l'estat. La pluralitat i la imparcialitat dels seus espais informatius supera àmpliament la majoria dels serveis informatius de la resta de l'estat. Amb tot és millorable.

És cert que des de TV3 és dona una imatge de Catalunya que s'allunya força del que es pot viure al dia dia del barri de la Torrassa per posar un exemple, i que té una presencia notable de tertulians nacionalistes i sobiranistes però valdria la pena valorar el que tenim i treballar per millorar-la. No podem passar de la crosta nacionalista a la crosta socialista a base de duplicar Cunís. Fem créixer la pluralitat però sense perdre la singularitat. Singular i universal, us sona?

I ja per acabar, jo avui volia parlar d'aquesta darrera animalada del collons de Zapatero però mira aquí em teniu entrampat amb les rucades d'en Joan Ferran.

Era una manifestació per la independència o per les infraestructures?

Hi vaig anar, convençut i amb ganes de cridar. Per raons que ara no venen al cas vaig estar tota la mani al mateix lloc, i no vaig poder fer allò que tan m'agrada que és passejar-me amunt i avall per captar els diferents ambients. Tot i que amb la gernació que érem no se si ho hagués pogut fer.

Allí on la vaig viure, és va cridar molt per la independència, tant que fins i tot es van oblidar de les rodalies. Bé no del tot perquè també es va cridar en contra de la nostra estimada Maleni i per un transport públic de qualitat. Després de més de dues hores de marxa lenta, en vaig sortir content, cansat i sorprès de la gentada que hi havia. Em va encantar saber, quan vaig arribar a casa a quarts de nou, que finalment hi havien anat en Maragall i en Sobraqués.

Una manifestació pel desgavell de rodalies? Una manifestació pel dret a decidir? Una manifestació per la independència? Doncs segurament una mica de tot i sense voler frivolitzar crec que no podia ser d'una altra manera. El cabreig és monumental, la llista de greuges inacabable i com titula el Baltimore Sun... el caos dels transports dona fuel al nacionalisme català.

Quan vaig arribar a casa no vaig deixar de preguntar-me qui s'encarregaria de canalitzar el cabreig d'aquells qui no es troben còmodes amb manifestacions com les d'ahir. Potser no se n'ha d'encarregar ningú, vull dir que potser ja es basten i es sobren ells mateixos, però hi ha molta gent que ha viscut 42 dies d'infern i contenta no deu pas estar. Molt em temo que a les properes eleccions hi haurà una abstenció de ca l'ample.

Quan una part de la societat civil estira ¿els partits van a remolc? i mentrestant l'altra part ¿què fa? ¿S'ho mirà amb desgana? ¿somnia amb un país sense classe política? o potser amb un país amb les qüestions nacionals resoltes i centrat en el desenvolupament econòmic i social.