SGAE: quartos a cabassos

L'SGAE, segons podem llegir a la seva Web, és una entitat de gestió col·lectiva dedicada a la defensa i la gestió dels drets de propietat intel·lectual dels seus més de 80.000 socis.

Aquesta societat és la principal impulsora del que s'ha anomenat el cànon digital. Una reforma de la llei de la propietat intel·lectual aprovada el passat més de maig pel qual se'ns obliga a pagar un cànon cada cop que comprem suports analògics o digitals que permetin la còpia d'obres artístiques. Això arriba a incloure CDs, DVDs, targetes de memòria, reproductors de MP3, dics durs i fins i tot telèfons mòbils. La llei pressuposa (de facto) que tots som una colla de malfactors i ens cobra abans que cometem cap delicte.

Aquesta societat dedicada a la defensa i la gestió dels drets de propietat intel·lectual dels seus socis (podrien dir-ne la família, suposo), ha vist incrementar els seus beneficis cada any, ultrapassant la barrera màgica dels 300 milions d'euros l'any 2005. La setmana passada van presentar el balanç dels 6 primers mesos d'enguany (amb la nova llei a ple ritme) i els resultats han estat aclaparadors: durant els 6 primers mesos de l'any SGAE ha vist augmentar els seus beneficis en un 49% respecte el mateix període de l'any passat.

Aquests de l'SGAE haguessin estat capaços de dur als tribunals al mateix Gutenberg. Són un anacronisme, una manera caduca d'entendre la propietat intel·lectual al s.XXI. Mentre el món viu la revolució digital, alguns encara mantenen al cap estructures d'eres passades. Malauradament les conseqüències les paguem nosaltres.