Zaplana, do you understand?

L'Eduardo sap parlar francés, anglès o alemany? Ho dic per això de la nova feina, delegat de l'empresa Telefonica a la Unió Europea. N'hi ha que en saben un niu de buscar-se la vida.

Felicitats campeón!

Solbes, el gran mag de les fiances

En Pedro Solbes, ministre d'economia, ens va dir durant la campanya electoral (i mesos abans) que no hi havia crisi que tot anava bé i que el creixement previst per al 2008 era del 3,1%. Un cop guanyades les eleccions i sense treure un peu del ministeri ja ha corregit per tres vegades les seves apreciacions sobre el futur de l'economia espanyola, i tot que no parla obertament de crisi si que gosa dir que la crisi dels 90 fou molt més profunda. La pregunta pertinent és... què ha passat?

opció a) En Pedro Solbes ens va mentir durant la campanya electoral, pintant de rosa un futur més que negre.

opció b) En Pedro Solbes (i/o el seu equip) són una mica rucs i no han sabut llegir correctament la informació que els arribava per tot.

No tinc clar quina de les dues em desagrada més.

SANT JORDI!!!

La Abuela Margarita

Aquest migdia he anat a treure el cap per la 13a edició de la fira de la terra. Hi he estat fins a quarts de set. He dinat i berenat, preus cars, menjar exòtic i artesania d'aquí i d'allà. El que m'ha sorprès més és la quantitat de moviments alternatius d'arrel espiritual que hi havia, tots decidits a fer-nos la vida més agradable. Alguns ja els coneixia o n'havia sentit a parlar però n'hi havia molts dels que no en tenia noticia i per com s'enunciaven m'han semblat especialment inquietants:

Estados modificados de conciencia, el viaje hacia nuestros tesoros profundos. Thomas Shiff.

Les respiracions holorèniques, catarsi i descàrrega emocional. Josep Mª Fericgla. (ves que no siguin hologèniques, perquè el Grec no ho troba això d'holorèniques).

Personalment però el que m'ha inquietat més ha estat la xerrada que ha donat l'auto-anomenada Abuela Margarita. Una dona d'origen indi (Maya m'ha semblat entendre) que rondava els 70 anys i que xerrava pels descosits. Bona oradora, parlava amb una tendresa desmesurada, dempeus, descalça damunt la gespa i voltada de devots que l'escoltaven bocabadats. N'hi havia fins i tot que embriagats per les paraules de la Abuela, ploraven emocionats. L'aspecte de l'audiència era molt heterodox, homes i dones d'edats i aspectes molt diversos. Tot plegat tenia una posada en escena exquisida, massa perfecta. Jo em comptava entre els curiosos, que suposo que n'érem uns quants, però m'ha sorprès molt veure tanta gent emociona i entregada a quatre paraules ben filades que parlaven de la amor, la mort, la vida, la terra i el gran esperit.

Joan Clos nou director d'AENA?

La musa d'aquest bloc, Joan Clos, podria ser el proper director d'AENA. En tot cas, això és el que m'han explicat avui tot dinant i veig que no sóc l'únic. No ho sé, no m'imagino en Clos sota les ordres de la Maleni dirigint el trànsit aeri. Recordem que AENA és l'empresa pública responsable de vetllar...

“Aena tendrá como misión contribuir al desarrollo del transporte aéreo en España y garantizar el tránsito aéreo con seguridad, fluidez, eficacia y economía, ofreciendo una calidad de servicio acorde con la demanda de clientes y usuarios, en el marco de la política general de transportes del Gobierno”

En tot cas pot ser un altre divertit marró per al PSC perquè estar clar que el "desarrollo del transporte aéreo en España" passa per Barajas i no pas pel Prat, sobretot si cal tenir en compte "el marco de la política general de transportes del Gobierno". I sinó que ens expliquin perquè tot i que Iberia ha deixat d'operar al Prat (llevat del rentable pont aeri) ha rebut les millors posicions de la nova terminal.

República federal?

Hi creia en la república federal i la idea encara em sedueix però cada dia la veig més impossible. La darrera legislatura del PP, el debat estatutari, etc m'han deixat amb la íntima convicció que l'estat federal només el busca la perifèria (Catalunya i Euskadi), IU i quatre despistats del PSOE. Portem més de 30 anys de democràcia i Espanya és reconeix còmoda com a monarquia parlamentària amb les seves disset autonomies. Espanya és una nació i busca insistentment tancar la "qüestió" territorial buscant la uniformització. Voler convèncer-se'ls que el millor encaix, del que es van anomenar "nacionalidades històricas", és un estat federal, ara ja és un autèntic disbarat. Espanya és com és i nosaltres no la podem canviar. Tenim un altre camí que buscar fer el nostre?

La força del PSC a Madrid: Corbacho i Chacón

En Zapatero ja ha configurat el seu nou govern i el PSC s'ha quedat amb un pam de nas. En poc més d'un mes els socialistes catalans han passat de l'eufòria que li donaven els seus flamants 25 diputats (que recordem que van garantir la victòria d'en ZP), a menjar-se la NO felicitació del comitè de federal i del mateix ZP, a menjar-se el gripau d'en Bono, a veure com el gabinet sortint es dedicava a fer la traveta al govern de la Generalitat en el tema de l'aigua, per finalment esvair-se l'opció, ja cantada en segons quins ambients, del tercer ministeri.

1 # Celestino Corbacho, un dels polítics amb més càrrecs i més ben pagat de l'estat veurà gratificada la seva bona feina al capdavant del graner del Baix Llobregat en forma de ministeri. Diuen que va ser ell qui va organitzar en el moment àlgid de la crisi de rodalies una visita d'en ZP a l'Hospitalet on el president no només no va ser xiulat, sinó que va ser rebut amb aplaudiments, petons i abraçades. "Lo que quieras Corbacho", es veu que li va dir per telèfon en ZP aquell mateix vespre quan va arribar a la Moncloa.

2 # Carme Chacón, d'habitatge a defensa. Una decisió que busca deliberadament una imatge: la d'una dona embarassada dirigint la defensa (cal llegir l'exèrcit) de l'estat. Un gest valent que vol normalitzar, potser d'una manera una mica extrema, la situació laboral de les dones, i en especial de les embarassades. Des d'aquí faríem una crida a en ZP perquè quan la senyoreta Chacón agafi la baixa maternal, i per mantenir la quota de poder del PSC i perquè l'adreça d'aquest bloc no perdi el sentit, nombri de ministre de defensa a l'inefable Joan Clos.

En resum, l'influencia dels socialistes catalans a Madrid de moment no és deixa veure per enlloc, fins al punt que la nostra estimada Maleni seguirà al capdavant del ministeri de Foment.

A propòsit d'això del Tibet, la Xina i el COI

És realment sorprenent la capacitat d'empatia que té occident per la causa Tibetana. Per allí on passa la torxa el merder està garantit. Raons n'hi ha i moltes però com n'hi ha per abraçar la causa dels Kurds, la dels Saharauis o d'altres. El Tibet però està voltat d'un glamour i una mística especial que el món de Hollywood i les gires del Dalai Lama s'han encarregat de potenciar.

A la Xina hi ha un règim dictatorial on els drets més elementals són trepitjats a diari. Podem recordar els fets de Tian'anmen i al repressió que vingué posteriorment o les fredes estadístiques que parlen d'entre 8000 i 10000 condemnats a mort cada any. Per tant la repressió cultural i nacional del Tibet només és la punta de l'iceberg i això ho sabem tots.

Quan varen començar les protestes el president del COI, Jacques Rogge, va demanar amb un cinisme desmesurat que no es barreges política i esport, que els jocs olímpics havien d'estar per sobre d'aquestes qüestions. Ridícul, ridícul tant en quan competeixen estats, ridícul tant en quan l'organització d'uns jocs es converteix en un aparador mediàtic per al país organitzador de mida planetària, ridícul tant en quan els principis rectors de l'esperit olímpic parlen, i en quins termes, de política:

"The goal of the Olympic Movement is to contribute to building a peaceful and better world by educating youth through sport practised without discrimination of any kind and in the Olympic spirit, which requires mutual understanding with a spirit of friendship, solidarity and fair play."

Sota l'opressió d'una dictadura com la Xinesa es pot viure de moltes maneres però difícilment seguint aquests principis. L'errada del COI ha estat una vegada més deixar-se seduir (o comprar) per interessos que són molt lluny dels principis de l'olimpisme.

Ara quan les protestes s'han intensificat i la Xina segueix essent la Xina, i ves que esperaven, el COI exigeix al govern Xinés que acompleixi el seu compromís moral amb els drets humans. Quina barra, compromís moral, a veure si es pensen que això cotitza a la borsa o es pot fabricar en sèrie d'avui en vuit.

"El País" menysté la nostra llengua?

L'edició digital del diari "El País" es fa ressò de la incorporació del l'Estremeñu a la Wikipedia. Expliquen que la Güiquipeya (així és com s'anomena en Estremeñu) neix amb 12.547 entrades, parlen de l'origen de la llengua, del nombre de parlants i del seu abast geogràfic tot citant els promotors de la iniciativa. Fins aquí tot fantàstic, al final de l'article però expliquen que la Wikipedia s'edita en més de 250 llengües, de les quals només n'hi ha 140 d'actives i només catorze tenen més de 100,000 articles: "inglés, alemán, francés, japonés, polaco, italiano, sueco, holandés, portugués, español, chino, ruso, finés y noruego". I EL CATALÀ?

L'edició en Català de la Wikipedia té publicats 111.446 articles. De fet no només s'han oblidat del Català, també ho han fet del Volapük (una llengua construïda a l'estil de l'esperanto), el Romanés, el Turc i l'Ucrainés tot llengües amb més de 100,000 articles editats.

Què els hauria costat parlar de la resta de llengües de l'estat que són presents a la Wikipedia? Perquè mira que n'hi ha: Asturianu (11,173), Aragonés (8,606), Euskara (25,039) i Galego (34,066) . Suposo que tot plegat no encaixa en aquesta Espanya d'un ZP "sin ataduras" on la plurinacionalitat i el federalisme queden aparcats una vegada més, i qui sap si per sempre.

Hi ha sequera (i 3)

"Aquesta sequera ha aportat un millor coneixement de la problemàtica de l’ús de l’aigua per la societat en general, el que ha de permetre la reflexió conjunta sobre el nou model de gestió de l’aigua". Així conclou el posicionament fet públic per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, en relació amb les solucions de la sequera catalana.

Això queda bé dir-ho però no és veritat. Aquesta sequera el que està revelant és:

1) Que com bé diu el document, davant del debat de l'aigua perduren les reclamacions dels interessos sectorials per sobre dels interessos generals

2) Que els models de gestió de la sequera i dels recursos hídrics a llarg termini segueixen estant inspirats per un model de l'aigua com a recurs i no com a font de reproducció dels cicles de la vida animal i vegetal.

3) Que la paraula 'transvassament' és un arma de doble fil, que d'una banda es fa servir per acosar al DMAH i per l'altra es presenta com la gran solució a les necessitats catalanes.

Vet aquí la meva conclusió de tot plegat. No crec que calgui insistir en què estem tractant un tema de primer ordre per la seva transcendència econòmica i ambiental, per tant no ho faré. Tampoc cal, per descomptat, arribar a cap pacte amb els voltors que esperen impacients qualsevol excusa per figurar, a costa de la gestió ambiental del territori. Si que us recordaré una cosa: que també depén de nosaltres, que si us plau, en cadascuna de les vostres accions, mireu de consumir la menor quantitat d'aigua possible.

Sense aigua però amb Puigcercós

La cimera entre el president Montilla i el sr. Mas ha acabat sense cap acord. L'un vol dur l'aigua des de la capçalera del Segre o la sortida de l'Ebre amb vaixell, tren o canonades depèn del dia i l'hora, i l'altre insisteix amb el transvasament del Roina. Insisteixo, algú s'hauria d'escoltar aquest home detingudament (avui entrevistat a can Barril).

El president Montilla, abans de trobar-se amb el sr. Mas, ha preparat la reunió tot dinant amb els seu socis de govern. Al dinar hi han assistit el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, els consellers Francesc Baltasar i Joan Saura, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós (!?)

Algú em podria explicar que hi feina en aquest dinar en Puigcercós? Hi anava en qualitat d'home que passava per allí? d'ex-conseller? o potser, en qualitat de amb-en-Carod-no-hi-confio? Déu n'hi do quin desgavell de partit.

Que plogui per l'amor de Déu

El conseller Baltasar s'ha encomanat a la Moreta perquè faci ploure “saps que sóc agnòstic, però si pots fer alguna cosa, fes-ho” es veu que li ha dit. Per la seva banda el cardenal Sistach ha escrit ad hoc una pregària per demanar pluja:

“Per la pluja, que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres”.

Temps ençà a Barcelona, quan la sequera s'allargava més del compte i ni pregant plovia, es disposava d'un darrer recurs diuen que infal·lible. Es tractava de prendre la imatge del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i dur-lo en processó a coll i bé fins al port. Allí el carregaven en una barcassa i literalment el sucaven dins les aigües del port mentre el cardenal de la ciutat resava una pregària per demanar pluja per la ciutat. Tot un espectacle, que un bon dia es va deixar de fer arrel de la mort per ofegament d'un cardenal un poc maldestre que va caure per la borda en el moment culminant de sucar el cristo.

Tot i que m'encantaria veure el cardenal Sistach, acompanyat del conseller Baltasar, dins una barca posant en remull els peus del Sant Crist de Lepant prefereixo encomanar-me, i espero que el conseller també ho faci, a les sàvies paraules de l'ecòleg Ramón Folch (avui l'han entrevistat a a Vilaweb.tv).

Hi ha sequera (2)

Alguns pensen que això del medi ambient es troba magnificat a la nostra societat, fins que els problemes esclaten a la cara. Però hi ha dos grans àmbits que seran complicats en aquest sentit en els propers anys: la distribució de l'aigua i el consum energètic. Tots aquests que es lamenten de la reducció a 80 km/h no saben encara què els espera! Perquè el cas és que quan toquem aquests temes ens estem referim a veritables problemes, no a politeigs puntuals, per molt que ho semblin i es toquin d'aquesta manera.

El problema, per a nosaltres, és que s'incrementen els cicles de sequera, que anem vers un clima molt més àrid i que aquestes situacions que ara vivim d'escassetat de recursos hídrics aniran a més. Això ens suposa un repte bastant més important que el que ara encarem: com preservarem uns espais i un territori amenaçat per l'aridesa? Pensem que en aquest sentit el cicle de l'aigua és clau: el fet que decidim per on passa i no passa aigua és determinant. Establir quins són els cabals ecològics dels nostres rius, doncs, determina el nostre futur. Perquè no és només el Delta de l'Ebre que corre perill, són tots els ecosistemes fluvials que es veuen amenaçats per l'escalfament climàtic.

Així les coses, és raonable que els tarragonins surtin al carrer quan senten la paraula 'transvassament'. Com denunciava uns mesos enrera Narcís Prat, el Parlament va establir entre 7000 i 12000 HM3/any el cabal ecològic de l'Ebre però aquesta garantia resta avui en entredit per la competència de l'aigua de reg. I és que d'una banda establim aquest valor, però també fem un Segarra-Garrigues que abocarà bones quantitats d'aigua de baixa qualitat a la part baixa del riu, i un Xerta-Sènia que deixarà oberta a mig termini la possibilitat d'un transvassament cap el sud, especialment si es reconsidera la qüestió del Roïna. Entretant, aragonesos i navarresos construeixen embassaments i fan reserves estatutàries d'aprofitament de l'aigua, que restaran capacitat a l'Ebre, mentre que els valencians també es reserven estatutàriament l'accès a aigües sobrants. Compte amb això que el transvasament del Roina té pinta d'acabar sent la MAT de l'aigua!

Veiem, doncs, que l'assignació de recursos hídrics i la construcció d'obres hidràuliques ve actualment determinada, sobretot, per les exigències d'una agricultura de regadiu que caldrà realitzar en un territori cada cop més àrid i gens adaptat a pràctiques eficients, mentre que els plantejaments de conservació de cursos hídrics per precaució ambiental segueixen considerant-se 'agua que se va al mar'. No són les grans conurbacions urbanes qui exigeix aigua, sinó l'agricultura decadent de la conca mediterrània, aquella que a més a més absorbeix gran part dels pressupostos de la Unió Europea.

Per això també cal ser molt matisats quan parlem de transvassaments. Obtenir aigua del Segre en el seu punt òptim pot ser una bona solució puntual (encara que Narcís Prat considera que no ha de ser en el curs alt del Segre), perquè el debat se situa en altres coordenades. Properament, més!

Aigua de boca?

Fa dies que per tot sentim i llegim aigua de boca això, aigua de boca allò... però d'on collons surt aquest terme? és un barbarisme? un neologisme?

A casa ens surt la mateixa aigua per la cisterna del wàter, pel telèfon de la dutxa, per les aixetes del lavabo, per les de la cuina o la rentadora, i tota és la mateixa aigua de boca. A casa vostra suposo que també, a no ser que disposeu d'algun sistema de doble canalització o d'un diposit d'aigues pluvials. Així doncs tant podriem dir-li aigua de boca com de roba, de cos, de cara, de plats o fins i tot de cul. Al cap i a la fi, sospito que a casa gasto més aigua pel wàter que per la boca.

Aigua de boca deu ser un producte, una idea brillant d'alguna llumanera del departament de Mediambient. Si es de boca no els la poden pas negar? deuen pensar. A l'aigua li han concedit la medalla "de boca". Una medalla que dona legitimitat i t'investeix amb autoritat moral com per exigir-ne tanta com calgui.

- Home és que és de boca l'aigua que volem. Si fos de golf o d'hotel seria una altra cosa, però nosaltres la volem de boca. No en tindria pas una miqueta?

Això farà un pet de cal Deu...

1. Cau la venda de cotxes com feia temps que no queia.

2. L'estat espanyol és el país on més va pujar l'atur durant el 2007.

3. Ja són 10 les immobiliaries que fan fallida.

1,2,3... botifarra de pagès.

Però a mi no em feu cas que jo sóc estadístic i només em dedico a recollir dades. Feu cas al ministre Solbes que diu que manté la previsió de creixement al 3,1%, per enguany, això sí "con claros riesgos a la baja". Mira que és de la conya aquest ministre.