A propòsit d'això del Tibet, la Xina i el COI

És realment sorprenent la capacitat d'empatia que té occident per la causa Tibetana. Per allí on passa la torxa el merder està garantit. Raons n'hi ha i moltes però com n'hi ha per abraçar la causa dels Kurds, la dels Saharauis o d'altres. El Tibet però està voltat d'un glamour i una mística especial que el món de Hollywood i les gires del Dalai Lama s'han encarregat de potenciar.

A la Xina hi ha un règim dictatorial on els drets més elementals són trepitjats a diari. Podem recordar els fets de Tian'anmen i al repressió que vingué posteriorment o les fredes estadístiques que parlen d'entre 8000 i 10000 condemnats a mort cada any. Per tant la repressió cultural i nacional del Tibet només és la punta de l'iceberg i això ho sabem tots.

Quan varen començar les protestes el president del COI, Jacques Rogge, va demanar amb un cinisme desmesurat que no es barreges política i esport, que els jocs olímpics havien d'estar per sobre d'aquestes qüestions. Ridícul, ridícul tant en quan competeixen estats, ridícul tant en quan l'organització d'uns jocs es converteix en un aparador mediàtic per al país organitzador de mida planetària, ridícul tant en quan els principis rectors de l'esperit olímpic parlen, i en quins termes, de política:

"The goal of the Olympic Movement is to contribute to building a peaceful and better world by educating youth through sport practised without discrimination of any kind and in the Olympic spirit, which requires mutual understanding with a spirit of friendship, solidarity and fair play."

Sota l'opressió d'una dictadura com la Xinesa es pot viure de moltes maneres però difícilment seguint aquests principis. L'errada del COI ha estat una vegada més deixar-se seduir (o comprar) per interessos que són molt lluny dels principis de l'olimpisme.

Ara quan les protestes s'han intensificat i la Xina segueix essent la Xina, i ves que esperaven, el COI exigeix al govern Xinés que acompleixi el seu compromís moral amb els drets humans. Quina barra, compromís moral, a veure si es pensen que això cotitza a la borsa o es pot fabricar en sèrie d'avui en vuit.