1er de Maig, res canvia

El 1er de maig de l'any passat vaig parlar de precarietat, seguretat i dignitat salarial. Engany hi torno a insistir i hi sumo l'atur, perquè res a canviat...

Precari, és quelcom que no ofereix garanties de durada. Contractes temporals, flexibilitat, subcontractació... tots termes sinònims dels canvis que ha sofert el mercat laboral en els darrers temps i alhora sinònims de precarietat.

Segur, és quelcom exempt de tot perill. A Catalunya cada setmana hi ha dos treballadors/res que al vespre no tornen a casa perquè moren al seu lloc de treball. A l'estat espanyol la xifra correspon a dos treballadors cada dia. Ep! No penséssiu pas que aquí estem millor, la taxa de sinistralitat és la mateixa o quasi.

Digne, mereixedor, decent, correcte, acceptable. En els darrers anys l'economia del país a crescut entre un 3 i un 5% cada any. Des de l'entrada de l'euro el cost de la vida s'ha encarit una barbaritat, per no parlar de l'habitatge, ¿i que han fet els sous del treballadors? Augmentar un 30% en 10 anys, és a dir, a un ritme del 3% anual que és més o menys l'increment "oficial" del cost de la vida.

Atur, a Catalunya hi ha 300,000 aturat i creixent. Una vegada més som els treballador qui paguem els plats trencats de la crisi econòmica.

Salaris dignes i un lloc de feina estable i segur. Aquestes han de ser les nostres demandes un any més, especialment quan es publiquen esgarrifoses xifres com les dels 650,000 catalans que tenen seriosos problemes per sortir de la pobresa.