Catalunya i el País Valencià: entre els diners, l'aigua i la llengua

Les relacions entre els governs del País Valencià i el Principat no són ni han estat mai gaire fluides, per parlar fi. La llengua i l'aigua han estat els gran cavalls de batalla.

Ara els dos govern i per primera vegada en molt de temps han trobat un curiós punt de trobada. La pela. Ambdós governs aposten per renegociar el sistema de finançament autonòmic i trencant tota "lògica política", aposten per anar per la mateixa via. Dic "lògica política" perquè estem acostumats a que els governs estiguin supeditats als partits als que pertanyen i sorpreses com aquestes són comptades. Potser al PP van massa atabalats per fixar-s'hi i de fet ja els va bé sembrar una mica de zitzània a can PSOE, encara que sigui fent una aliança amb els catalans. O fins i tot, potser el PP finalment ha entès que és l'anti-catalanisme el que l'ha deixat fora de la Moncloa.

Suposo que per compensar una mica, aquesta setmana la generalitat de baix, ha tornat a la carrega amb la llengua i l'aigua. Primer dient que no pensa tornar a obrir el repetidor de la Carrasqueta peti qui peti, i segon anunciant ahir que inclouria el transvasament de l'Ebre a Barcelona com a prova fonamental en el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar fa tres anys contra la derogació del Pla Hidrològic. No fos cas que amb això del quartos es potenciés en excés l'eix mediterrani.

Al centralisme ibèric l'eix mediterrani, el que hi ha entre Barcelona-València, fa por. Especialment perquè deixa a Madrid en fora de joc i crea un contra poder que està unit per moltes més coses que el mer bussiness. En aquest punt tant el PP com el PSOE valencians quan han governat la generalitat de baix sempre han jugat a enfortir l'altre eix, el Madrid-València, amb la idea de transformar València en el port i la platja naturals de Madrid. En són fills la flamant autovía gratuita de l'est, l'AVE (que és apunt d'enllestir-se en un temps record) entre Madrid i València, la secessió lingüística, el topall del 5%, etc.

Mentrestant viatjar de Barcelona a Alacant amb tren pot ser una autèntica odissea.