Avui les terres de l'Ebre sortiran al carrer en massa per defensar lo riu, el territori i per exigir que no se'ls prengui més el pèl. L'esquerra del país va abanderar la lluita contra el transvasament del PP i CiU, i ara és la qui posa en marxa la part del pla referent a la connexió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'Ebre. La situació de crisi generada per la sequera calia de respostes i mesures excepcionals i en aquest sentit estic convençut que el govern ha fet el que ha pogut. Em pregunto però perquè ho ha gestionat d'una forma tant matussera.
1) Entrant d'amagatotis en finques privades a la capçalera del Segre.
2) Negant-ho tot, fins i tot en seu parlamentaria, fins al darrer moment.
3) Deixant-se vacil·lar pel govern de Madrid.
4) Sent incapaç de dir les coses pel seu nom i baixar al territori a parlar amb la gent de l'Ebre.
Se'ns va jurar i perjurar, que el transvasament era temporal que només es posaria en marxa en cas de situar-nos per sota del 20% i fins que es poses en marxa la dessaladora del Llobregat, etc. Doncs bé avui, per fortuna i perquè ha plogut força, els pantans són al 31% de la seva capacitat i segueix plovent (que duri!). Per què no es deroga la mesura transvasista? Per què s'insisteix en construir la interconnexió de xarxes? Per què es canvia el decret de sequera ad hoc? Aquest darrer punt és especialment greu doncs hem passat d'una situació on els nivells d'excepcionalitat eren transparents (decret de sequera, Abril 2007) a una situació on els criteris per definir l'excepcionalitat corresponen a descions estrictament polítiques (modificació decret de sequera, Maig 2008), i per tant obscures i subjectes a l'interès del qui governa. Queda tot molt clar a l'artícle 2 bis que s'ha introduït al decret:
“Article 2 bis. Declaració de l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència:
Correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge, declarar, mitjançant acord que serà d'objecte de publicació en el DOGC, l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència prenent en consideració els llindars indicatius que figuren en l’annex 2, la previsió de l’evolució de les reserves, l'evolució pluviomètrica, el grau de contenció de les demandes, la situació dels aqüífers i la incorporació de nous recursos provinents de l’execució de les actuacions pal·liatives, i altres circumstàncies que motivadament es sotmetin a la seva consideració."
18 de maig 2008
Lo riu és vida i el govern arbitrari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Penso que el govern ho ha gestionat tot de forma tan matussera per manca de confiança en sí mateix. Sap que ha de fer una cosa però no s'hi atraveix, llavors ho intenta amb la boca petita i quan no se'n surt ha de venir el govern de Madrid a solucionar-li la papereta.
En resum, manca de lideratge i molt poca autoestima.
Tens tota la raó. Tot plegat fa una mica de ràbia, governar no deus ser fàcil, però aquest són o creia que eren els nostres i això emprenya més.
Sigui quin sigui él paper que ha tingut la Conselleria, cal ser ben conscients de l'escenari i de la situació.
L'escenari té a veure amb el fet que s'ha desencadenat una pressió brutal i improcedent sobre aquest tema, perquè cal fer venir quatre gotes d'aigua i perquè és temps de negociar finançaments autonòmics. I en aquest escenari hi ha a Catalunya un govern de coalició i a Madrid un tercer partit, amb visions diferents i solucions diferents. Així, la conselleria ha pres determinades decisions, Montilla ha fet modificar el decret i Zapatero ha dit quin eral transvasament. A partir d'aquí, hi ha espai per demanar decisions coherents?
Pel que fa al temps, home, yo tengo un primo que es catedrático y no sabe el tiempo que hará mañana en Sevilla. Per tant, cal seguir treballant en un escenari d'imprevisió i de sequera.
Se m'oblidava. Jo en aquestes manifestacions trobo que hi ha pocs lemes sobre els regadius o sobre la conversió a producció ecològica dels conreus del Delta. A veure si resultarà que aquesta bona gent també té els seus interessos...
Interessos en tenim tots i n'hi ha de més i menys legítims. Tot i així el que no es pot fer des del govern és marejar la perdiu de la manera que ho han fet. Algú sabria dir-me finalment per quin setze sous s'acabarà fent la maleïda canonada?
Publica un comentari a l'entrada