27 de febrer 2007

Andare in vacanza

Aquest bloc queda tancat per vacances fins el dia 5 de Març. M'escapo quatre dies a Florència per trobar-me amb la meva estimada Carme. Tinc moltes ganes de passejar, de deixar passar el temps generosament i de menjar pasta i cargolets fins afartar-me. Estaré al cas de que no m'agafi el síndrome d'Stendhal (algun dia el centpeus n'hauria de parlar).

Apa fins aviat!

26 de febrer 2007

La febre del Golf

Si tot just ahir escrivia sobre el golf(os) al Pirineu, una passejada per la web de l’INE i una altra per la de la Real Federación Española de Golf m’ha posat en alerta d’una cosa. El golf no és pas un esport minoritari, si més no així ho confirma el rànquing de popularitat de les federacions catalanes (en funció del nombre de llicències federatives a 2005):

1. Futbol 94664
2. Bàsquet 63495
3. Caça 60581
4. Golf 46717
5. Tenis 36412
6. Montanya i escalada 23841
7. Petanca 15523
8. Patinatge 15239

L’ascens en popularitat del golf al nostre país ha estat brutal. L’any 1992 hi havia uns 10,000 federats, sis anys després n’hi havia prop de 24,000, per acabar amb els més de 45,000 a 2005. És a dir, en tretze anys s’ha multiplicat per quatre i una mica el nombre de federats en aquest esport. Les dades costen de creure a no ser que hi hagi algun artifici numèric que les expliqui. Posem per exemple que per jugar en un camp de golf calgués disposar d'una fitxa federativa, i per tant, tot i ser un jugador molt ocasional series un jugador federat. Però no en tinc ni idea, d'altra banda i sigui com sigui, aquest rànquing em fa pensar que vivim en un món ben estrany.

25 de febrer 2007

Golf(os) al Pirineu

M’ha arribat per e-mail una crida per donar suport a la gent que intenta oposar-se a la construcció d’un camp de golf a la Vall de Cardós (aquí us hi podeu adherir). Aquesta nova campanya m’ha fet recordar la que en el seu dia es va fer per salvar Torrebonica. Les anotacions a la seva web acaben l’any 2003, suposo que això ho explica tot. A la Vall Fosca també hi ha en marxa la construcció d’un altre camp de golf.

L’impacte que tenen o tindran aquests camps sobre el paisatge és indiscutible. A més cal tenir en compte la subsegüent gestió de l’aigua, i per acabar-ho de rematar l’especulació urbanística que gira al voltant d’aquest tipus d’instal·lacions. Per tot això cal que hi hagi una voluntat política ferma per defensar el territori, i sobretot per no construir una indústria turística basada en la sobrexplotació dels recursos naturals.

22 de febrer 2007

Volem una llei de l'habitatge digne


Segons el darrer baròmetre del CIS, els problemes principals que els enquestats han dit que hi ha a l'estat espanyol són: el terrorisme d'ETA (així ho considera un 45% dels enquestats), l'atur (38%) i la immigració (35%). Atenció però que la cosa varia substancialment quan als enquestats se'ls pregunta per quin problema els afecta MÉS PERSONALMENT: problemes d'origen econòmic (23%), habitatge (23%) i l'atur (20%). Volem un debat al parlament sobre l'habitatge.

En paral·lel avui podem llegir que els diputats i senadors francesos aprovaran avui la llei de l'habitatge digne. Una llei que equipara l'habitatge digne, atenció, a drets com l'educació o la sanitat. Una llei que aquí no podem ni somniar.

Mentrestant cal que ens seguim mobilitzant per fer sentir la nostra veu per una llei per l'habitatge digne (si més no que respecti la constitució).
A la primavera altre cop tots al carrer! STOP ESPECULACIÓ.

20 de febrer 2007

i això del "hub" és menja?

El tema de la concessió de la T2 de l'aeroport del Prat es d'aquells amb els que no m'hi aclareixo. D'entrada tinc clar que només per pur xovinisme, m'encantaria que l'aeroport del Prat fos la repera amb bicicleta. Som collonuts! D'altra banda em pregunto per que? Vull dir, per que necessitem convertir l'aeroport de Barcelona un un hub trans-oceànic? Els empresaris catalans semblen tenir-ho molt clar: millor aeroport = millors comunicacions = millors business. Ara bé, i nosaltres? sortim en aquesta equació dels empresaris? Ho dic perquè vam començar amb el "Barcelona, més que mai" i ara estem amb el "Barcelona, la millor botiga del món", no fos pas que acabéssim amb la "Barcelona, més empresa que mai". Al cap i a la fi, em passa el mateix que amb els milions d'€ que diuen aporta a la ciutat la fira del 3 GSM. Barcelona capital tecnològica mundial. Molt bé. De puta mare. Som collonuts! on són els milions? També vaig tenir la mateixa sensació amb l'opa de Gas Natural a Endesa. Recordo sentir-me insultat i ofès per com ens van tractar, tot i no tenir una sola acció en cap de les dues empreses.

Segurament dec ser curt de mires i no entenc que tot està connectat. De fet i manera que si els hotelers, els grans restauradors, Gas Natural o la Caixa es folren amb fires, super-aeroports i opes... jo també ho faig en forma de... recepcionista? taxista? cambrer? lampista? caixer? M'agradaria pensar que la connexió es tanca en un gran cercle de fraternitat i ELLS també pateixen i es solidaritzen amb mi quan em veuen desesperat buscant un pis a un preu assequible per Barcelona, d'immigrant explotat literalment a la construcció o d'usuari del rodalies de RENFE (especialment els de la línia Vic-Barcelona).

Perquè tinguem un aeroport amb un hub que ti cagues podeu passar-vos per aquí a donar suport. Som collonuts!

18 de febrer 2007

Quan plovien bombes

Divendres vaig anar al Museu d'Història de Catalunya a veure l'exposició "Quan Plovien Bombes". La mostra explica els bombardeigs sobre la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. Parla de l'escenari de proves que va ser la ciutat per a la guerra total, dels assassins que incansablement van fer caure les seves bombes sobre la ciutat, de les juntes de defensa, dels refugis i de l'impacte que va tenir tot plegat sobre una població civil mancada de referents, doncs per primera vegada una ciutat Europea era arrasada des de l'aire.

L'exposició es impactant però en especial ho és el telegrama enviat des de Roma que va donar el tret de sortida als tres dies d'infern que va viure la ciutat del 18 al 20 del març de l'any 1938.

"Iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito en el tempo"

Durant aquests tres dies la ciutat fou bombardejada cada tres hores (contat i debatut un miler de ciutadans morts). Esfereïdor, especialment si prenem consciència que tot plegat va succeir ara fa 70 anys. Cal que tinguem i conservem la memòria històrica.

L'exposició és d'accés lliure i romandrà oberta fins el 13 de maig. Paga la pena anar-hi.

16 de febrer 2007

L'ajuntament central

Darrerament els dijous, sortint de la feina, faig cap a la meva xarcuteria de capçalera. La regenta una dona gallega d’uns 50 anys no molt xerraire, però amb qui comparteixo un “secreto” i cada dia més conversa. Ahir mentre anava tallant el pernil em va explicar que aquest any tindríem dos o tres carnestoltes:


- Els de Gràcia, que circulen per dins del barri seguint la ruta de les places i l’altre... bueno... el de l’ajuntament central... creo que comença a Lesseps i baixa pel carrer Major fins als Jardinets.


Vaig somriure, hem va fer gracia com aquesta bona dona va fer servir la paraula central, per referir-se a l’ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que alguns dels nostres polítics la utilitzen per referir-se al govern de Madrid.


Hereu tremola, a la Vila de Gràcia encara hi viuen uns quants irreductibles que no volem sotmetre'ns al centralisme de la Plaça Sant Jaume.

15 de febrer 2007

Estimat GUTI

Iniciativa per Catalunya organitza un acte d'homenatge a l'Antoni Gutiérrez Díaz demà a dos quarts de vuit a l'antic Palau d'Esports (més informació).


14 de febrer 2007

Barrilejar

barrilejar v. Escoltar a partir de les nou del vespre, tot sopant, el Cafè de la República. Programa presentat i dirigit per Joan Barril. L'únic programa de noticies capaç de NO començar el seu programa parlant d'aquest home, la vida i miracles del qual són tan importants per l'esdevenir de la nostra nació. Potser perquè avui és un d'aquells vespres que les competicions europees de futbol ens deixen sense el nostre cafetó republicà abans d'anar a dormir.




13 de febrer 2007

El qui perpreta un assalt amb violència (13 lletres)

El divendres passat la policia nacional va desarticular a Madrid un grup organitzat d’especialistes a robar amb força, xalets situats en zones considerades de luxe. A la capçalera de la nota de premsa del Ministeri del Interior es defineix a la banda com un “grupo organizado de albano-kosovares”. Si seguim llegint podem trobar a la segona frase amb el següent matís “detenidas doce personas, principalmente de origen albano-kosovar, aunque en el grupo había también ciudadanos rumanos, griegos y venezolanos”. Per rematar la jugada al final de la nota de premsa, s’hi pot trobar la relació de persones detingudes amb els noms , l'edat, el sexe, l'origen i el domicili actual (em pregunto si això no viola cap llei de protecció de dades). Sorprenentment hi ha llistades 14 persones i no pas 12: una nascuda a Kosovo, una altra a Grècia, una altre més a Veneçuela, dues més a Romania, altres dues a Colombia i finalment set més a Albània. Fent números la banda tan podria ser, per aquelles coses de les majories: “albano-kosovar”, com “albano-rumanesa”, “albano-colombiana” o bé només "albanesa". Bé es cert que kosovars i albanesos són cosins germans. A Kosovo un 90% de la població es d'origen albanès, i és clar, segurament això es motiu suficient com per fer unes sumes ètniques i així poder etiquetar a la banda. El que hauria de definir als delinqüents (o presumptes) no és pas la seva nacionalitat, ètnia o religió com els fets delictius en si mateixos.

Per acabar-ho d’arrodonir els mitjans, amb aquest mania que tenen de reproduir les notes de premsa fil per randa, van caure tots de quatre grapes al parany de la nota del ministeri:






Per cert, la solució òbviament és: ALBANO-KOSOVAR