23 d’octubre 2006
Anecdotari Kafkià de la campanya electoral
Dissabte vaig anar a la festa d’aniversari d’un amic. Música, rialles i força alcohol. Sortint de casa seva, cap a quarts de dues, algú va sugerir anar a una disco del centre. Fent cua a l’entrada vaig poder sentir com el personal de seguretat de la discoteca, que recelosament vigilava la seva entrada, mantenien una animada conversa. Quan vaig ser prou a prop per entendre'ls em vaig adonar, oh sorpresa, que parlaven de política. La meva sorpresa és producte dels meus prejudicis però estava acostumat als porters amb una única neurona per distingir vambes de sabates. Els porters parlaven del debat a TV3, vaig afinar l’orella per intuir de quin peu calçaven quan un d’ells va dir: “Tenia claro que quería votar a CiU para que no subieran otra vez las izquierdas pero visto lo visto voy a votar al PP. Éste Mas me puede, es un chulo de mierda!”. La cosa va quedar allà, ja em tocava entrar i els dos porters m’ho van fer saber amb un concís “¡Pa’lante!”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Continuant amb l'anecdotaria kafkià, avui he rebut propaganda del PP amb una amable carta d'en Rajoy, i tot dinant amb una companya de carrera m'ha parlat d'un personatge de la FNEC amb qui compartíem aula i de qui no recordava el nom: David Madí. Sí senyor Papitu, jo era company de David Madí, un xicot que pagava gent per què li fessin els exàmens, i que tot i així no va acabar la carrera...
Continuant amb el tema Monopol, Márquez ha de tornar al pivot defensiu, encara que no hi hagi sortida de pilota, i Gudjohnsen (o com s'escrigui) que torni nord enllà per dedicar-se a la pesca del bacallà.
Jo no sé qui porta la comunicació dels joves d'ICV o de les JSC, però entre "folla't a la dreta" (amb falta d'ortografia) i "stop pijos" n'hi ha per llogar-hi cadires.
Publica un comentari a l'entrada