01 d’octubre 2006

Guti, va ser un de pernil i una canya, oi?

No parlaré de la figura política ni de l'home compromés amb el poble i amb el país, ni del lluitador antifeixista, ni del dirigent del PSUC (ho podreu llegir, segurament, a molts mitjans aquests propers dies). Em ve de gust parlar del dia que per atzar el vaig “conèixer” farà cosa d’uns set o vuit anys. Per aquella època jo treballava en un conegut fast-food que encara hi ha a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Era cap al migdia, una mica abans de la una, i jo estava sol a la barra netejant la màquina del cafè. La porta es va obrir i amb un gest absolutament automatitzat vaig fer lliscar sobre la barra una safata verda. M’eixugo les mans, em poso la gorra a lloc i començo el ritual de la comanda amb un típic – Què desitja? – Una veu d’home em respon que un entrepà de pernil i una cervesa, el reconec de seguida és el “Guti”. Aquell home baixet, amb cara de savi despistat i barbut que tan agrada als meus pares. L’ex-lider del PSUC que viu una jubilació, no sé pas si d’or, a Brussel·les. Prenc el micro i canto el seu entrepà. Tirant la cervesa penso que m’agradaria saludar-lo, dinar amb ell i omplir-lo de preguntes. Tinc la sensació de tenir un personatge quasi històric a tocar. El meu cervell s’ha disparat però la meva timidesa em té paralitzat. Deixo la seva cervesa a la safata i li dic que són tant. Diligentment obre el seu moneder, em paga i li torno el canvi. L’ocasió es perdia, ell ja tenia la safata a les mans i començava a girar-se per anar a seure. De sobte, i amb una veu sense força ni convicció li dic – perdoni vostè és el “Guti”, vull dir, l’Antoni Gutiérrez Díaz, oi? – Ell em diu que sí i jo no li dic res més, només encerto a fer un somriure circumstancial. Ell esperava més o això vaig voler llegir-li als seus ulls vius que miraven encuriosits a un jove llarg i prim vestit de verd que li acabava de servir un entrepà de pernil i una canya.

Fins sempre “Guti”!!!

10 comentaris:

Colomet ha dit...

Avui t'has posat més literari, i també m'ha agradat, Papitu.

Anònim ha dit...

Ei, peus a terra, cos dret, mirada fixa i el cor en un puny

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

referent total GUTI per sempre, eurocomunisme i ecosocialisme, psuc i icv. per sempre!

yuanyu ha dit...

De fet el "Guti" ja no "vivia" a Brusel·les, sinó que se'l veia més aviat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en els darrers temps. Salutacions!!!

Izan ha dit...

Bon post company.

Salut

Dan ha dit...

Molt bo el post. Realment alguns dels antics liders segueixen sent referents per sempre. I el Guti n'era un d'ells.

Colomet ha dit...

Pels nacionalistes espanyols, Catalunya és Ku-Klux Clam; i pels nacionalistes catalans, Catalunya és (o pot ser) Cus-Cus Klan.

Bo, eh? Tant bo que no podria ser meu, l'he trobat i l'he adaptat per vosaltres a:

http://lasegonaperiferia.blogspot.com/2006/09/cops-de-cap-contra-la-paret-ms.html

Toni Dalmau ha dit...

Llàstima no haver aprofitat per fer-hi petar la xerrada perquè em dona la impressió que en Guti "era" (o he d'utilitzar encara el present?)un personatge molt interessant.

Salut!

Anònim ha dit...

sí, jo savia de la teva anécdota. Me la vas explicar fa uns anys. Avui al sentir la notícia es la primera cosa que he pensat.

salut

Antoni Puig Solé ha dit...

Per si algú vol aprofundir sobre la trajectòria política del Guti,:

http://apuigsole.blogspot.com/