04 d’octubre 2006

Mas: promeses, política social i una mica de Madrid

La factoria Madí te la maquinària ben engreixada, la (pre)campanya comença a bullir i les promeses del candidat Mas és compten a cabassos. Per una banda tenim els xecs socials a raó de 1000€ per criatura i 4000€ a partir de la tercera, tenim també descomptes fiscals per als poliglots amb títol i avui s’ha presentat amb descomptes del 50% en el lloguer per a les parelles menors de 30 anys que es vulguin emancipar.

Catalunya, en això estic d’acord amb el Sr. Mas, necessita polítiques educatives, familiars i d’habitatge de primera divisió. Una altre cosa és que aquests temes s’abordin i s’intentin solucionar a cop de xec. El nostre país necessita uns serveis socials i de suport a les famílies potents per fomentar la natalitat i sobretot la conciliació de la vida familiar i laboral. També necessita més places a les escoles oficials d’idiomes i com l’aire que respira una aposta clara per solucionar el seriós problema de l’habitatge de lloguer o de compra. Els xecs o els descomptes que ens ofereixen desde CiU no són equitatius (a alguns els faran pessigolles i als altres amb prou feines els permetran assentar la seva economia) i a més, representen el pa per avui i la fam per demà. Calen polítiques socials decidides amb inversions de veritat. Crear una bona xarxa d’escoles bressol, possibilitar la reducció de la jornada laboral per a un dels conjugues preservant el seu sou fins al primer any de la criatura, o millorar la xarxa pública de serveis socials, són només alguns exemples de polítiques socials que van més enllà d’un xec. Aquestes polítiques generen llocs de treball i infraestructures que resten allà per al seu ús públic avui i demà, i per tant reverteixen en el benestar social. Finalment, la política del descompte sobre el preu del lloguer dels pisos no millora les coses en qüestió d’habitatge, sino que les perpetua, perquè premia i justifica el preu desorbitat dels pisos de lloguer (o de compra). Per quins set sous sinó, un propietari hauria de rebaixar el preu del lloguer o de venta d’un pis si el govern finança allò que el jove no pot pagar. El que deia, pa per avui i fam, molta fam per demà.

Per cert, aquest vespre la Terribes ha entrevistat al Sr. Mas i aquest ho ha deixat ben clar, si hi ha Tripartit adéu-siau al suport del Zapatero al parlament de l’Estat. A més ha afegit que tenien, referint-se a CiU, ganes d’implicar-se a la política de Madrid, ¿estan preparant el terreny pel ministeri d’en Duran Lleida?

6 comentaris:

Dessmond ha dit...

Trobo que en Mas passa a molts per l'esquerra. Per l'esquerra patètica, que és la que vol pescar vots a base de demagògia barata. Per això està tan nerviosa aquesta esquerra tripartita.

Colomet ha dit...

Realment el projecte aquest de "xecs socials" té un nom desafortunat, massa semblances amb amb el Medicare o Foodstamps d'EEUU de l'era Reagan (que de fet encara perduren Atlàntic enllà). Si no ho entenc malament, això d'en Mas és una ajuda universal, i per tant té cert aire socialdemòcrata, en Mas fa el progre. Caldria fer una mica d'econometria, però molt em temo que fóra més eficient reforçar amb aquests recursos serveis com guarderies públiques (un veritable coll d'ampolla), amb això fas politiques de família i també polítiques d'igualtat. Si moltes dones es queden a casa cuidant criatures és perquè entre d'altres coses, amb els sous tant baixos que hi ha (per dones), surt més a compte quedar-se a casa que no pas anar a treballar i pagar una guarderia privada. Però esclar, és molt més electoralista donar calés a la gent que no pas planificar el país. Ras i curt.

El que és incongruent és després proposar descomptes fiscals elitistes. No cal ser economista per saber que això són faves comptades, si gastes més (xecs socials) i ingresses menys (descomptes), el calaix queda escurat i t'has d'endeutar.

Discrepo amb tu, Papitu, quan dius que els xecs no són equitatius. No són fiscalment progressius, això és cert, però són universals, i jo prefereixo un Estat del Benestar universalista (model escandinau), que no pas un Estat del Benestar pels pobres (model anglosaxó). A més la gestió és molt més simple.

També discrepo respecte el descompte del 50% en el lloguer. El problema del preu de l'habitatge és la pressió de la demanda. És un preu de mercat lliure sobre el que cal intervenir dedicant uns quants punts del PIB sense que ens tremoli la mà a habitatge protegit i a la promoció del lloguer. També calen polítiques (fiscals) de penalització de l'habitatge buit. No em sembla mala idea promoure el lloguer, el que passa és que tenim la rèmora cultural franquista de voler ser propietaris.

Apa, puja al ring, que espero els teus cops...

Anònim ha dit...

És el tipic escrit amb el compendi de llocs comuns i prejudicis tradicionals: "...necessita uns serveis socials...", "..necessita més places..." , "Crear una bona xarxa...", "millorar la xarxa pública...". T'haurem de fer doctor, atès que ets un mestre en la diagnosi. Ara, el vademecum no el portes giare al dia perquè, de medicina no en receptés cap, tret del consabut "la indústria farmacèutica assassina"

Papitu ha dit...

Quines batzegades que reparteix la parròquia convergent. No recordo haver parlat de la "indústria farmacèutica assassina" però no pateixis que algun dia en parlaré doncs casualment he tingut el "plaer" de treballar-hi. En fi convergents, estigueu tranquils que aneu guanyant i aviat recuperareu les poltrones que tan il·legítimament us havien pres aquestes esquerres "dolentotes" que no saben que Catalunya s'acaba i comença amb vosaltres.

Colomet, estem d'acord que el model escandinau és millor, però només ho és quan abans has gastat una bona morterada construint equipaments d'ús públic (escoles bressol, centres educatius, centres mixtes d'atenció primària i social, hospitals socio-sanitaris, etc). Un cop els tens estàs en condicions de donar un servei públic de qualitat, i és aleshores quan pots començar a repartir xecs de forma universal. Val a dir però que per dur-ho a terme, cal un compromís ferm de la classe mitja, la idea és més impostos (fiscalment ben progressats) a canvi d'uns serveis públics eficients i de qualitat. Mentrestant res de xecs i a fotre els diners en equipaments, o potser, podríem inventar-nos un model mixt: una mica de xecs i molt en equipaments. En tot cas sense equipaments els xecs no ens serviran per a res de res. Bé sí servirant, com bé dius, per fer electoralisme. Pel que fa a la qüestió de l'habitatge no em dec haver explicat bé, criticava el descompte al lloguer pel fet que no castiga el mercat. Si la generalitat paga la meitat del lloguer, el mercat immobiliari seguirà tal i com està o fins i tot s'inflarà una mica més. Els descomptes per si sols no ajuden, en canvi, si que poden ajudar les mesures que proposes: quotes d'habitatge protegit, polítiques (fiscals) de penalització de l'habitatge buit, i sobretot, promoure el lloguer per refredar la demanda.

A veure quan triga en Montilla a treure el talonari, s'accepten apostes... ;)

Colomet ha dit...

Tens raó que és més redistributiu gastar-se aquests quartos en infrastructura pública, ja que sinó els xecs poden acabar sent subvencions encobertes a les guarderies privades i asseguradores mèdiques privades. Per cert, cal no fer demagògia perquè actualment la Generalitat dóna 600€ anuals per infant de 0 a 3 anys (i Hisenda fa un descompte fiscal de 1200€ anuals en l'IRPF de les mares treballadores). És cert que l'augment proposat és substancial, però no és un canvi de 0 a 1000...

Respecte a la subvenció al lloguer, potser sí que fóra millor dedicar aquests recursos a alimentar rebaixes fiscals a la gent que té habitatges buits i els posa al mercat de lloguer. En lloc d'alimentar la demanda, alimentaríem l'oferta i podríem veure una reducció final de preus...Hi ha qui diu, model economètric en mà, que eliminant tots els avantatges fiscals a la compra d'habitatge de preu lliure refredaríem la demanda, però esclar és molt electoralista dir que ajudes a la gent a comprar-se un pis...

Als convergents que no argumenten, Papitu, ni putu cas. Als que argumenten que seguin a la taula, visca la democràcia. Però de moment no en veig...

Apa, continuo al ring

Anònim ha dit...

i el que tenim més de 30 que? que el mercat ens auto-reguli???