26 de juliol 2007

Fins als Borbons

Un bon amic m'ha deixat aquest regal a la bústia de correu. Genial, delirant, Quim Monzó en estat pur... (llàstima només del so que és força deficient).



Ep! no sigueu tan rucs de confondre LES regnes amb ELS regnes... brutal!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El Monzó monologuista és enorme. En Mikimoto et pot caure més o menys bé, però se li han de reconéixer mèrits comunicatius i ha fet programes molt brillants, com el mític "Persones humanes". Quan han fet de parella Monzó i Mikimoto el resultat ha estat estratosfèric. En bona mesura, Empar Moliner, Sergi Pàmies, Toni Soler i fins i tot en Buenafuente tenen deutes amb en Monzó. També penso que en Monzó és l'únic producte contemporani que mereix passar a la història de la literatura catalana.

Anònim ha dit...

Papitu, un altre dia hem d'explorar al youtube "set de nit", un altre programa mític.

Papitu ha dit...

Fet i tens raó en tot menys amb això dels autors. Collons que hi ha en Ferran Torrent, en Sergi Pàmies, en Sànchez Pinyol... i d'altres que segur me n'oblido ara. A més en Monzó crec que hauria de passar més a la història com articulista que no pas com a novel·lista tot i que els reculls de contes dels vuitanta són bestials.

Anònim ha dit...

Discrepo, matinaire. En Pàmies és un brillant imitador d'en Monzó, i en Torrent i Sánchez Pinyol són bons novel·listes (que consti que m'agraden, eh?), però estem parlant d'aportaciones rellevants que mereixen passar a la història de la literatura.

Anònim ha dit...

Pregunta no es per aquest comentaris que varen tancar el problama d'en Miky Moto???????????

Papitu ha dit...

Doncs si no recordo malament fou per les imatges que treia de l'infanta Elena.