AVE, Rodalies, Ferrocarrils Catalans... qüestió de prioritats

Hi havia pressa per acabar les obres a temps. En Zapatero havia anunciat als quatre vents que l'AVE arribaria a Barcelona el 21 de desembre i calia complir la paraula donada. La data tenia o té quelcom de simbòlic i d'estratègia política: complir la promesa de fer arribar l'AVE a Barcelona abans de finalitzar l'any i alhora lligar aquesta inauguració amb la de l'AVE Málaga-Madrid que està prevista pel proper 23 de desembre. Encadenar aquests dos actes permetria al president acomiadar l'any amb dues fites que parlarien de infraestructures modernes, de progrés i també d'equitat intraterritorial pel que fa a les inversions i al desenvolupament.

"Visteme despacio que tengo prisa". Les preses, la dificultat de l'obra i les pluges (d'altra banda ben normals en el mes més plujós de l'any) ho han engegat tot a norris. Comptat i debatut, 100,000 usuaris de RENFE i 60,000 usuaris de FFCC sense el seu mitjà de transport diari i un president sense la seva gran inauguració. Quina serà ARA la prioritat? els 100,000 usuaris de RENFE? els 60,000 dels FF.CC? o bé el president i la seva inauguració?

Són tres quarts de vuit del matí i per Catalunya radio ja parlen de col·lapse als accessos a Barcelona. El més trist del cas és aquesta sensació d'irresolubilitat i de desempar, així com el convenciment que mai s'hagués arribat a aquest extrem si en lloc d'estar parlant de Barcelona estiguéssim parlant de Madrid... i si us plau que no ens demanin més paciència.

Algun voluntari per dimitir?