18 d’octubre 2007

RENFE i el pensament màgic

El pensament màgic és aquella forma de pensar o raonar que genera opinions mancades de tota lògica. La superstició n'és un bon exemple, o quan d'adolescents (i de més granadets) mentre llancem una bola de paper a la paperera ens diem que si l'encertem passarà tal cosa o tal altra, convençuts que de forma màgica se'ns ha atorgat la capacitat de destriar els nostres designes mitjançant una espècie de bàsquet casolà.

Doncs aquest pensament màgic és el que deu regir el cap de la ministra de foment Magdalena Álvarez quan ens diu que no passa res, que tot s'arreglarà, que ja veureu quan arribi l'AVE, que són coses de la pluja. Ni més ni menys que pensament màgic en el seu màxim exponent. El servei de rodalies no funciona i no funcionarà fins que no acabin les obres del putu AVE; i quan les acabin funcionarà igual de malament que ho feia abans del daltabaix del darrer any. És a dir, ja no s'aturarà el servei durant hores i hores, ni els trens arribaran tard sistemàticament però el servei seguirà igual de col·lapsat que abans. Per què? Ja ho sabem tots plegats...


NO S'HI HA INVERTIT EL QUE CALIA QUAN CALIA. I NOMÉS QUAN S'HI INVERTEIXI TOT EL QUE NO S'HA INVERTIT EL PROBLEMA ENTRARÀ EN VIES DE SOLUCIONAR-SE.


La resta és pensament màgic. Fer dimitir el cap de rodalies RENFE de Barcelona i creure que tot s'arreglarà és pensament màgic. Traslladar al secretari d'estat d'infraestructures i pensar que tot s'arreglarà és pensament màgic. Si segueix així aquesta dona optarà per traslladar tot el ministeri de foment, amb ella inclosa, cap Barcelona a veure si així els trens fan una mica més de cas i deixen d'espatllar-se d'una vegada.

Politica'l Enviar a La Tafanera

4 comentaris:

yuanyu ha dit...

L'errada fonamental és pretendre fer passar el 100% dels trens que entren a Barcelona per una sola estació, quan estrenes un nou servei que t'agafarà ni més ni menys que sis vies. Qualsevol ciutat necessita almenys dues vies d'entrada per a trens i tenim a més l'estació adient per fer-ho, no cal fer cap altra a la Sagrera. És una així amb columnes de ferro, que es troba prop d'un zoològic. Dues estacions principals (França i Sants), dues de pas i connexió (Pg de Gràcia i Sant Andreu Comtal) i la resta connectada amb trens de curt recorregut. Però és que sense especulació no hi ha emoció. Cal fer la cosa aquella a la Sagrera si o si! Com si no fos més fàcil adequar un túnel nou des de la zona nord de la ciutat fins a l'estació de França. I el servei de trens ni s'hagués immutat. Això sí, aleshores l'AVE hagués hagut d'anar pel Vallès.

Amigo Gagarin ha dit...

Completament d'acord amb Yuanyu.

I un apunt més:

Aviam si algun diari publica mai els costos reals de la construcció de l'AVE i podem saber quant costa que polítics, empresaris i faràndul·la arribin abans a o des de Madrid.
La suma hauria de comptar:
-pressupost de la construcció de la via.
-costos socioecòmics de las avaries de Renfe Rodalies i els talls a la xarxa de metro(quant han perdut les empreses quan els seus treballadors han arribat tard, quant han perdut els treballadors que han hagut de matinar 30 minuts més per arribar a l'hora quan el metro de la L1 ha estat tallat, etc.)
-vides humanes. Quants treballadors han mort a les obres de l'AVE i un fred càlcul en euros, com es fa amb els morts de trànsit.

Llavors sabrem si valia la pena construir l'AVE front la proposta dels moviments socials i ecologistes de renovar i millorar la xarxa existent i apostar per l'Euromed o el Talgo. Quant ens ha costat l'hora i escaig que s'estalvia en el viatge MAD-BCN?

Papitu ha dit...

No ho hauríeu pogut dir millor. Aquesta obra faraònica de l'AVE la pagarem molt cara. I ara ja veuràs que dilluns ens anuncien que efectivament han de tallar la C2 que cada dia transporta més de 100,000 persones. Quin sants collons que tenen tots plegats!!!

marta ha dit...

L'estem pagant caríssima!!! Bon post i bons comentaris. Salut!