Sóc un català emprenyat més i tinc molt clar que el proper 1 de desembre sortiré al carrer a cridar ben alt i fort: visca la terra i mori el mal govern.
Cal que la manifestació del dia 1 sigui un clam de la societat civil. El servei de rodalies del país es un autèntic desgavell i hem arribat a uns extrems intolerables. Atenció però que no val a badar, seriem uns rucs curts de vista si només carreguéssim cap a Madrid, la situació actual també és culpa dels qui han governat a Catalunya i no han prioritzar o negociar a temps les inversions que calien pel servei de rodalies.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Doncs jo no hi aniré! Es tracta d'una manifestació pel dret d'autodeterminació, no d'un clam popular contra el desgavell ferroviari. D'altra banda, resulta ben divertit que hi assisteixin partits que es troben en el centre de l'huracà trenístic.
En perspectiva, jo em sento com un català manipulat pels governs i partits, al qual se li estan venent greuges per disimular altres realitats. Quines deuen ser?
- La crisi econòmica que ens ve a sobre i sobre la qual tothom vol passar de puntetetes abans de les eleccions?
- L'increment del cost de la vida?
- El desastre educatiu? (informe Bofill, informe Pisa...)
- El treball clientelar que a hores d'ara desenvolupen els partits que governen?
- Les dificultats per engegar la llei de dependència?
- El fet que Telefònica torna a apujar les tarifes dels seus serveis?
O tot plegat només és un signe de desorientació respecte als temps que corren? O un signe del triomf del pensament mediàtic sobre el polític?
Però aquí què passa?
Aquí passa que alguns estem fins als collons de moltes coses, com les que escrius i més. Els fantasmes, com dic a l'escrit, cal buscar-los tan dins com fora de Catalunya. A la mani hi aniré de puntetes perquè no m'agrada el protagonisme que estan prenent els partits, ni com es dilueixen la crítica cap als partits que s'hi han sumat. Sembla com si pel sol fet de sumar-s'hi ja estiguessin expiant les culpes. Però també tinc ganes de dir que ja n'hi ha prou de tanta mediocritat i ensopiment.
Ni ha molts,com el President de la Generalitat, que són pragmàtics.
Suposo que el senyor Montilla sap distingir entre èpica i ètica.
Anar a la Mani, era abans que res, una qüestió ètica.
Publica un comentari a l'entrada