Uns governants de canapès i bandereta

Els reis d'Espanya visiten les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Després d'unes indesitjables portades i unes quantes fotos cremades, la monarquia necessitava un bon bany de masses i banderes. El protocol marca que cal endreçar la ciutat, per allí on passaran els monarques, la resta ni tocar-ho. Es netegen, es pinten i es repassen fanals, senyals i voreres. S'engalana el recorregut amb banderes, tanques i plantes. Finalment, i per garantir-ne l'èxit es dona festa als escolars i als funcionaris, i es recomana als botigues tancar els seus negocis. Tot per donar una calorosa benvinguda als reis d'Espanya. Costos de l'operació? econòmics segurament no masses: quatre duros en plantes i cinc en pintures, bombetes i banderetes. Diplomàtics? una sobirana emprenyada dels nostres veïns marroquins que s'haurà de solucionar a cop de talonari o ja se'ls hi passarà. Resultat? Un èxit total digne només de les gran repúbliques bananeres o millor dit de les monarquies de pandereta. Avui la segona parada: Melilla.

Per cert, ahir a la feina vàrem rebre la visita de la consellera Geli. Unes hores abans de la seva arribada un parell de sinistres personatges (responsables de protocol ¿?) es van dedicar a repassar el recorregut que faria la consellera per veure que tot estigues en ordre. Ens varen fer retirar dues taules que teniem arraconades l'una sobre l'altre, uns cartells impresos per nosaltres que demanen silenci i un acudit del forges que penjava de la porta d'un despatx. Per llogar-hi cadires, si un conseller necessita aquest tipus de parafernal que no necessitaran els reis d'Espanya.

Visca el protocol, la pandereta i els canapès. A qui collons importa que Ceuta i Melilla siguin les regions més pobres de l'estat. Banderes, banderes i més banderes això és el que necessita la gent. Quina alegria.