14 de novembre 2007

Rodalies, la culpa es de l'altre

Aquí tenim ciris per tothom. El desgavell de rodalies té principalment dos orígens: les obres de l'AVE i la manca d'inversions. El controvertit traçat fou consensuat per totes les forces polítiques i la manca d'inversions fou permesa i tolerada per governs d'esquerres i de dretes, a Espanya i a Catalunya.

La gestió de les obres de l'AVE corresponen al Ministeri de Foment i és aquest el primer i darrer responsable de la correcta execució de l'obra. Sentir dir a la ministra que tot plegat és cosa només de 2 kilòmetres és insultant. Per tant cal exigir la dimissió de la ministra i encolomar la responsabilitat al govern del PSOE.

La manca d'inversions és un fet constatat i demostrat. Un fet que arriba a ser escandalós quan se sap que entre el 1992 i el 2005 el nombre de passatgers de la xarxa de rodalies de Barcelona va augmentar un 92%. Així doncs cal insistir, una vega més, en denunciar la hipocresia dels dirigents de CiU quan clamen al cel per unes inversions que haguessin hagut d'exigir quan van allitar-se amb el PSOE i amb el PP.

Finalment mereix una menció apart l'actitud del PSC. Ben cert és que els toca jugar un paper complicat i que són els qui políticament hi podrien perdre més. Tan per estar governant aquí i una mica allà, com perquè és al Baix Llobregat (mina inesgotable de vots socialistes) on el desgavell és major. Justifica això una actitud poruga i poc decidida? És clar que no, salvar al cul a la ministra actual i carregar les tintes només cap als govern anteriors és ridícul. Cal ser valents i dir les coses pel seu nom, però el proper mes de març hi ha en joc masses menjadores perquè facin política amb una mica d'honestedat. Al cap i a la fi la mina inesgotable de vots només podrà triar entre el papus horripilant del PP i el "talante" del ZP, o no? A veure si ens donen una bona sorpresa i fan un pas més cap a l'esquerra.

6 comentaris:

lapa ha dit...

sempre dos outros...

yuanyu ha dit...

EL suport a la ministra és un pacte d'equilibri entre dues grans federacions del PSOE, el PSC y el PSOE andalús. D'altra banda, tampoc em sembla gaire normal que un parlament autonòmic es dediqui a demanar dimissions amb noms i cognoms, però crec que tothom va una mica perdut amb el tema i l'enemic exterior també va be als partits catalans, fent veure com si l'administració ferroviària fos una d'aquelles coses que ha vingut donada des de Madrid i on no s'ha pogut fer més. Perquè el cert és que, excepte ICV que ha contraposat l'AVE a les Rodalies des d'abans de les Generals de 2004, els altres tot just descobreixen que hi ha vida més enllà de l'alta velocitat.

D'altra banda, malauradament, les properes eleccions es concretaran en un Zapatero vs Rajoy only, per dues raons: d'una banda, per la feblesa del govern, al qual sembla que no li sobrarà cap vot, i de l'altra, per la feblesa a nivell d'estatal de l'esquerra a l'esquerra del PSC. I tanmateix, s'ha palesat que el voto a les altres forces de l'esquerra a Catalunya, tant a ERC com a ICV, ha estat útil. Sense enlluernar, penso que el treball parlamentari de totes dues forces ha estat meritori i clarament és el que jo recomanaria en aquests comicis.

Papitu ha dit...

Yuanyu: No veig perquè no es pot demanar la dimissió d'una ministra des d'un parlament. En especial si aquesta ministra ha fet un paper tan galdós.

En la resta 100% d'acord. En aquest duel, el vot útil no és pas el vot directe al ZP sinó el vot que faci créixer les forces que el recolzen per l'esquerra. Tot i que em temo que ja ens podem anar preparant per una abstenció del 15 a Catalunya.

yuanyu ha dit...

Home, a mi (i a en Barbeta, per cert, que també en parla a la Vanguàrdia d'avui) em sembla que per respecte institucional, però dire tres raons ben concretes:

1ª) Perquè és una anomalia que els responsables institucionals es qüestion entre ells. Què passa si per un motiu similar l'ajuntament de Barcelona demana el cessament d'un conseller? Passar no passaria res, però 'no procede'...

2ª) El Parlament no pot confondre's amb l'àgora dels interessos partidistes ni generar situacions que ho propiciïn. Es tracta d'una votació que hauria de qüestionar l'acord de govern, perque apareixen dues maneres confrontades d'entendre el problema i la relació amb el govern de l'Estat, que no és precisament un tema menor.

3ª) Hi ha un doble politiqueig en aquest tema, el que ja comentava de l'enemic exterior, i el d'"anem a fer un gest de cara a la galeria", que em sembla patètic en un escenari com el que s'ha creat.

Aprofitarè unes cites d'avui a la Vanguardia per referir més consideracions, que en aquest cas procedeixen de l'insigne Gregorio Moran:

"spaña entera tiembla ante la inquietante E novedad que le trasmiten nuestros comentaristas autóctonos. Se dice que por allá no les llega la camisa al cuerpo, ay, de miedo. Las plumas más finas de aquí, dechado de pendolistas del lenguaje, han advertido que del Escolta, Espanya del vate profético, la situación ha saltado de grado y nos hallamos ante el Adéu, Espanya impresionante. Las cancillerías no duermen, los ministerios en Madrid están de pálpito supino. Los columnistas en Catalunya lo han detectado con su fino olfato hacia el bolet otoñal y la realidad identitaria. E incluso el propio Montilla, nuestro president, lo ha llevado a Madrid para que lo oigan en vivo y en directo. ¡Ha empezado el desapego!Espantosa palabra que se han sacado de la manga los comunicadores (...)

Una parte de la clase política catalana está haciendo esfuerzos supremos para crispar la sociedad y así poder tapar sus vergüenzas. El escándalo de Renfe y cercanías de Barcelona, digo bien, de Barcelona, es responsabilidad principal y fundamental de nuestros políticos. ¿Quién decidió que el AVE debía llegar a Barcelona en la estación de Sants? Aún estoy esperando que esos tribunos nos lo cuenten. ¿Quién, cómo y dónde se decidió que ése era el trazado exigido políticamente contra todos los informes técnicos que lo desaconsejaban? ¿Y no se acuerdan del clamor por que alcanzara el aeropuerto de El Prat? A ver, ¿dónde se han escondido los editorialistas que engalanaron la alternativa? Una lagrimita, una autocrítica, aunque sea con la boca pequeña. Algo, al menos un gesto. ¿Se acuerdan del descojone porque a Álvarez-Cascos se le movían las tierras del AVE por Aragón? ¡No nos reímos ni nada! Pero nos quedó la cara con la mueca cuando se acercó a nosotros y toda la Barcelona que trabaja sufrió el caos de la incompetencia y la irresponsabilidad. ¿Que la ministra de Fomento debería dimitir? Por supuesto, y si es posible retirarse a un convento y atenerse al principio de moda del "por qué no te callas" (...)

De aquí a marzo, fecha electoral, vamos a asistir a prodigiosas operaciones de prestidigitación. Los más ínclitos magos de la política y la imagen, virtual y real, se desgañitarán con operaciones fastuosas. Se va a repartir mucho dinero en estas elecciones que se avecinan y Zapatero hará maravillas para contentar a los ciudadanos de Catalunya, porque los votos catalanes serán decisivos en la contienda. Veremos cosas que nos dejarán pasmados. ¡Qué talento, qué sensibilidad, qué comprensión del país y sus problemas! En el fondo, si hay algo indestructible es el candor humano, la ingenuidad. Las elecciones del 9 de marzo se decidirán en Catalunya. Eso ya lo saben desde hace meses los contendientes. La fanfarria la pondremos nosotros, oh pueblo maravilloso que yo escogí para vivir. Una sociedad muy plural, pero en la que siempre hablan los mismos para decir las mismas cosas (...)

Papitu ha dit...

Tens raó en moltes de les coses que exposes. Sens dubte és un brindis al sol demanar la dimissió des del parlament però ara i per reblar el clau cal demanar-la des del parlament espanyol a veure qui cara se li queda. Valentia política.

yuanyu ha dit...

He de dir que Josep Ramoneda ha escrit avui un article per al Pais que exposa fil per randa la meva mateixa argumentacio. Es Ramoneda qui imita a Loyuanyu o Loyuanyu qui imita a Ramoneda?

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/burbuja/parlamentaria/elpepuespcat/20071120elpcat_3/Tes