26 de gener 2008

Pel broc gros, gràcies

Hi ha un paral·lelisme curiós entre el comportament de les borses aquesta setmana i la desarticulació d'aquesta suposada cèl·lula gihadista. En quatre dies hem passat d'arrestar terroristes, a evitar un terrorific atemptat al metro de Barcelona, a una situació on sembla ser que no hi ha explosius per en lloc i que els detinguts sembla ser que podrien formar part d'una cèl·lula dorment amb voluntat però sense capacitat per cometre atemptats. Tot suportat per un testimoni protegit dels serveis secrets francesos. Qui sap que ens explicaran la setmana vinent.

No voldria frivolitzar en excés perquè el tema és prou seriós, però molt em temo que els nostres governants han volgut fer blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat. L'oportunitat val a dir que era llaminera, a poc més de 5 setmanes de les eleccions desarticular un atemptat d'aquestes característiques dona una solvència que no vegis. Sobretot si tens un munt de mitjans disposats a jugar amb les seves capçaleres anunciant a tota pàgina la gesta policial.

AVUI: 11-M frustat a Barcelona

El periodico de Catalunya: 11-S 11-M 7-J 19-E

Qué!: Barcelona se libro de un 11-M

20 minutos: Los islamistas del Raval planeaban atentados similares a los del 11-M

És clar, que s'hi ho han dit un jutge, un fiscal de l'estat, un conseller i un ministre de l'interior ves que han de fer aquests pobres nois de la premsa. ¿Pensar, reflexionar, llegir-se les interlocutòries del jutge? I ca! Pel broc gros, al cap i a la fi només s'està jugant amb la por de centenars de milers d'usuaris de metro.

Suposo que estem en campanya, fins i tot per aquestes coses.

7 comentaris:

Diari del Votant Anònim ha dit...

Ves que no apareguin els explosius aviat, fent explosió a la cintura d'algun dels desgraciats que estan fugits!

Papitu ha dit...

Osti! esperem que no. En tot cas tampoc validarà l'actitud de la premsa i els governants.

Martí ha dit...

Són dos temes diferents. Un és si els explosius existeixen o no realment, i un altre molt diferent és que els diaris facin portades alarmistes sense contrastar la informació. Si per una banda em fa por acabar rostit com un pollastre al metro, també em fa molta por que els mitjans de comunicació es converteixin en un simple element de propaganda, com en un règim totalitari.

Papitu ha dit...

Són més semblants del que sembla. Per un banda tenim uns polítics amb ganes de treure un rèdit a una acció que pot haver salvat milers de vides. Com ho poden fer? Fent esclatar les bombes de forma virtual a través de la premsa per fer-nos prendre consciència de quan aprop hem estat del desastre. La irresponsabilitat de la premsa i dels governants comença quan tot i no tenir la certesa de per on van els trets tiren pel dret i segueixen amb el seu pla propagandístic. Uns essent uns els altaveus dels altres per fer tirada.

Ara que no hi ha explosius i que tot es sustenta amb un únic testimoni, la població acollida ens preguntem espantats on són els explosius? si els han detingut a tots? d'on ha sortit aquesta gent? i si n'hi ha més?

yuanyu ha dit...

Un tema delicat, aquest! Però no cal donar-hi massa voltes: la psicosi social fa que, arar per ara, entrin més nervis quan es parla de cèl·lules islamistes que quan es diu que ETA anava a atemptar. Després el cas és que un atemptat té una preparació tan llarga que rarament s'arriben a produir.

D'altra banda, per què una cèl·lula d'Al-Qaeda de paquistanesos voldria atemptar a Barcelona i no a Londres? Què són realment aquestes cèl·lules? De qui depenen, si depenen d'algú?

Tot es molt estrany...

PD: Res de blocs el 2008!

Papitu ha dit...

Ha passat tot just una setmana i tot ha quedat mig oblidat... misteris de la vida moderna. N'hi ha però 10 que són a la presó i qui sap qui són.

Llàstima això de l'aturada bloguera pel 2008. En tot cas si t'entra monillo, t'invito a publicar les teves reflexions en aquest bloc. Si ho vols en podem parlar a papituvadecul [arroba] gmail [punt] com

yuanyu ha dit...

Umsss... vaig a rumiar-ho!
Merci per l'oferiment, en qualsevol cas!