La dreta avançarà no pas per merit propi sinó per demèrit de l'esquerra, la resta ho farà la llei d'Hondt.
A l'esquerra... PSC 18, ERC 6 i ICV-Eua 1.
El PSC fa anys que tot i guanyar duu una clara tendència a la baixa (repassar darrers resultats municipals, autonòmics i al congrés). L'any 1996 (batalla Gonzalez-Aznar) el PSC va arribar al 1,200.000 vots igual que al 2004. Ara tot i que la batalla Zp-Rajoy promet, dificilment el PSC aconseguirà aquest nivell de mobilització i per tant segur que perdrà alguns diputats.
L'ascens brutal que va fer ERC a les darreres generals sembla difícil que es pugui repetir. No cada dia es pot passar de 80.000 vots a 600.000, a més aquests anys de govern a Catalunya li han passat factura (repassar darrers resultats al parlament de Catalunya) i això lògicament els farà perdre alguns milers de vots i un o dos diputats.
A ICV-Eua el governar també els desgasta i això els farà perdre suport com va passar a les municipals. El nombre de vots que rep la formació i la llei d'Hondt no són compatibles amb l'obtenció de cap diputat fora de la província de Barcelona. Això els obliga a treure més de 180.000 a Barcelona, suposant una participació del 70%, si volen revalidar el segon diputat. Francament difícil.
A la dreta... CiU 13 i PP 9.
CiU a les generals del 2004 va punxar fort. M'inclino a pensar que recuperaran part dels votants que van perdre en favor d'Esquerra (aquells més nacionalistes que esquerranosos) i capitalitzaran una mica aquesta figura del "català emprenyat". Sense un gran increment de vots es veuran afavorits pel retrocés de l'esquerra en general, recuperant algun diputat per Barcelona i especialment el segon de Lleida.
Finalment el PP. Quan Vidal-Quadres capitanejava el PP aquest va assolir els millors resultats tant en eleccions al parlament, com al congrés. Finiquitat en Piquè, la nova direcció d'en Daniel Sirera promet tornar a les tesis "vidal-quadristes". La campanya de les municipals a Badalona va ser un assaig de la campanya que ens espera per aquestes generals, on qüestions com la llengua, la immigració o el terrorisme els permetran mantenir-se al voltant dels 700.000 vots que estratègicament situats els asseguraran entre 7 i 9 diputats.
Espero equivocar-me però així crec que aniran les coses.
15 de gener 2008
Prediccions electorals: justificació
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
dretes/esquerres val però el PSOE/IU són dretes... matitsa l'esquerra al costat de la dreta no singnifica que sigui esquerra en la vara de mesurar global..
dreta-dreta o dreta, deixa't de tonteries no ens mamem el dir ambdós són capitalistes uns més liberal-morals que els altres però poca cosa més els diferencia.
al final acaba amb liberals o conservadors en el moral, ja que en el tema economic ambdós faran el mateix, a aquestes altures ja que saps del que parlo no hauries de enganyar al lector. Al 9-m es decideix el tema moral ja que el economic és a pinyó fixa. A sobre si el vols canviar la UE et fotrà una colleja amb les seves directrius.
Bon dia i bona hora. I bon any!
No sé massa que pot passar a les Generals, perquè les enquestes poden entrar en crisi fàcilment amb les dinàmiques que es generin a mesura que s'acostin els comicis.
D'una banda, ens preguntem si la gent s'enterarà que hi ha eleccions, perquè de ben segur que l'electorat del PP es troba molt mentalitzat amb tota l'agitació episcopal i dretana dels darrers mesos, però no es pot dir el mateix de l'electorat d'esquerres. Especialment a llocs com Catalunya, on l'efecte de terra cremada es brutal i on de ben segur es decidiran tant els resultats globals, com les aliances electorals. En aquest sentit, el panorama es preocupant.
Respecte a allò que s'ha comentat, per primer cop examinarem el veritable efecte Zapatero i la seva amplitud a Catalunya, sobre el qual hi ha dubtes raonables. En principi cal esperar un retrocés de diputats, sí, però jo no ho tinc del tot clar.
El cas d'ERC no ofereix dubtes: perdrà vots i diputats, perquè no hi ha encara condicions per un resurgir del seu vot. Crec que arrossegarà una part del vot del desencant d'altres formacions (PSC, CiU, ICV) per la seva tranquilitat mediàtica, que li permetrà fer una campanya a l'ofensiva, però en perdrà molts més a l'abstenció.
En el cas d'ICV, no sembla ni de bon tros improbable assolir els dos diputats, el més improbable és assolir un tercer i perdre un, en aquest ordre. Primer perquè no crec que hi hagi un efecte ròssec des del socialisme. Segon, perquè malgrat que la situació interna d'ICV i IU és del tot lamentable (el que està passant a València mereix que se'ls retiri el vot a tots), res està sortint a la premsa de fora de la Comunitat: ni l'estalinisme llamazarista, ni l'estalinisme del pc, ni la mafia siciliana que forma al Compromís, ni res de res. En aquest sentit jo convido a recollir informació a fer boicot electoral a aquestes formacions, mentre no evolucionin vers la normalització i facin una renovació en profunditat i depuració de responsabilitats múltiples.
CiU: no arribarà a 13, no hem d'oblidar que es tracta d'una formació en crisi electoral flagrant i tancada a les noves realitats catalanes. Un lema del tipus 'A Catalunya no hi cap tothom', fidelitza el vell electorat pero allunya al nou. La recomposició de la població catalana i el desarrelament pujolista de la gent més jove assegura un nou desastre electoral, que només l'abstenció podrà disimular (com a les municipals).
I quant al PP, ja veurem que pot fer. Jo soc pesimista respecte a les seves possibilitats a Catalunya, on estan cremats a més no poder i on el Duranlleidisme fa molta feina. Una tendència per la qual CiU s'escora més i més a la dreta, resta espai al PP i manté clavat en els resultats actuals. Però ja ho veurem!
Bacus La taxonomia política sempre està plena de matisos, especialment a l'esquerra, però tirant pel broc gros la gent s'entén millor.
Yuanyu Ben trobat. Hauries de re-obrir el teu bloc per aquestes eleccions. Les teves reflexions sempre són interessants de llegir.
Publica un comentari a l'entrada