Renfe, promeses per complir

Sant tornem-hi. L'estatut va ser aprovat pel parlament de Catalunya, pel congrés i el senat de l'estat i finalment referendat pel poble de Catalunya. Per tant és llei, i que en aquests moments el govern de l'estat estigui posant entrebancs al traspàs de rodalies és un frau de llei.

Arrel de la liberalització del mercat ferroviari (ordenat en el seu dia per Brusel·les), va néixer l'empresa ADIF que és la qui s'encarrega de mantenir les línies ferres (vies, catenàries, senyalització, estacions, etc). Segons Mercè Sala, qui en el seu dia va ser directora de Renfe i que de trens en sap un niu, a Catalunya el problema no el tenim tant pel que fa el trens, que també, sinó a la manca d'inversions històrica en tot el que actualment és del negociat de l'empresa Adif.

Actualment el govern de Catalunya està negociant les condicions del traspàs. És a dir, pactant les inversions necessaries que haurà de fer el ministeri de Foment sobre vies, catenàries, senyalització, estacions, etc perquè el traspàs es pugui fer en condicions. I és justament en aquest punt on l'estat espanyol ens fa ballar la perdiu. Saben que no es pot acceptar un traspàs sense més, sense pactar les inversions prèvies. I és clar que a un mes de les eleccions al govern de l'estat li fa por sotaescriure un pacte que inclogui una partida multi-milionària per Catalunya. De la mateixa manera que li fa por signar l'ordre de l'impopular túnel que ha de creuar Barcelona. Com titula avui el Periodico ni tunel, ni trens. Això sí, viva Zapatero, que no sabem pas que seria de nosaltres sense ell.

Per celebrar-ho avui la xarxa de rodalies ha tornat a la normalitat de les incidències.