24 de setembre 2006

Aviat jo no ens quedarà ni Portugal

Hi ha una tradicional tornada en el moviment sobiranista que resa “l’autonomia que ens cal és la de Portugal”. Doncs bé, si aquesta noticia apareguda a La Vanguardia no és producte de l’ambient d’oci i excessos nocturns que es viuen aquests dies a Barcelona arrel de la seva festa major (i sembla que no) Portugal podria acabar amb una autonomia com la del Principat. El setmanari el Sol publica aquest cap de setmana els resultats d’una enquesta realitzada per l’empresa Intercampus on resulta que: el 28% dels portuguesos creuen que Portugal i Espanya haurien de ser un únic país, un 42% no els importaria tenir Madrid com a capital d’aquest futur estat ibèric i un 53% acceptaria al rei Borbó com a cap d’estat. Aquests portuguesos no saben pas el que es diuen. Navegant per la web de l’empresa Intercampus no he pogut trobar la fitxa tècnica de l’estudi i per tant no m’atreveixo a valorar-ne la fiabilitat. En tot cas, sembla més aviat una divertida operació de màrqueting del setmanari lisboeta el Sol que tot just fa una setmana va sortir al carrer. L’enquesta no diu res del nom que hauria de tenir aquest futur estat així que s’accepten propostes.

Salut!

Per cert, que grans eren els Siniestro Total, Menos mal que nos queda Portugal (Dro 1984).

6 comentaris:

mar ha dit...

nosotros somos
seres racionales
de esos que toman
las raciones en los bares

y menos mal
que nos queda Portugal,
ante todo mucha calma
y capear el temporal

¿que quiénes somos?
¿de dónde venimos?
¿a dónde vamos si se acaba el vino?

somos sinieeeestro totaaaal
(making noise)

el proper post intentaré ser una mica més constructiva. et dono permís per esborrar-lo si aquest bloc és per donar-li al cap una miqueta ;-)

ja ho va dir el colomet: "ep! que moltes tertúlies radiofòniques no arriben a aquest nivell".

Dan ha dit...

Ultimament cal malfiar de les enquestes, que apareix cada cosa...

alexis ha dit...

Tinc forces amics portuguesos. Molts són de Lisboa amb el que la meva visió sempre és parcial, però crec que l'enquesta no s'ha d'interpretar d'aquesta manera. Per la meva experiència, el que et puc dir és que la majoria dels portuguesos i portugueses que conec trobaria normal que Portugal estiguès dins d'Ibèria (Federació Ibérica o com se'ls acudís de dir-li), però pocs són els que a la pràctica desitgen pertanyer a aquest hipotètic país. Fins i tot a la gent més partidaria accepta que haguès estat bé que haguèssin estat junts però que no volen que Portugal passi a formar part d'una altra cosa ni ara ni després. Sobre el cap d'estat que volen... no tinc ni idea!! no em parlat mai d'això. I la darrera cosa, com a interpretació personal, és que els i les portugueses són molt nacionalistes amb un sentiment col·lectius d'inferioritat envers espanya. Si arribes a conèixer algú, ell o ella triga poc a dir-te que els espanyols consideren a Portugal com a una altra regió espanyola.. jo en tot cas no li puc ni desmentir ni donar-li la raó..

Papitu ha dit...

Mar: les tertúlies de bar són les millors i el Colomet ja saps que és un crack. Tens carta blanca per comentar el que vulguis: Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú...

Dan: La premsa d’aquest país, desconec si a fora les coses es fan igual, té alguns vicis alhora de publicar resultats d’estudis (pseudo)científics. El primer és plantar un bon titular, d’aquells que fan caure de cul, independentment de si es tracta d’un resultat parcial o d’una interpretació lliure dels resultats de la recerca (valguin d’exemple les capçaleres que va generar el recent estudi publicat sobre bullying). El segon, és no publicar les dades de la fitxa tècnica de l’estudi ni que els matin (només que publiquessin la grandària mostral i el mètode de mostreig n’hi hauria prou per començar). El tercer i demolidor, és la lectura “a-numèrica” dels resultats, en aquest bloc trobaràs infinitats d’exemples.

Alexis: Fa tres o quatre anys vaig anar a fer el turista a Lisboa. La ciutat em va encisar però també em va sorprendre l’elevat nombre d’empreses espanyoles i catalanes que es podien trobar arreu. Vaig tenir aquella sensació que un té amb les empreses franceses o alemanyes al nostre país. Potser, fa temps que Espanya els va reconquerint poc a poc. Saudade!!

Papitu

Colomet ha dit...

Tinc els meus dubtes sobre la voluntat real de la voluntat dels portuguesos (i portugueses, corren temps de correcció política) d'apuntar-se a aquesta hipotètica federació. Veuen amb recel tanta presència empresarial espanyola, i la veritat és que Portugal no s'ha beneficiat la prosperitat espanyola (basada en totxo, crèdit i sous baixos, tot s'ha de dir). No crec que en tinguin tantes ganes, a més són en general molt nacionalistes, precisament un nacionalisme més aviat antiespanyol (us sona, això?). Teniu permís per matxacar-me pel primer parèntesi.

Sonorice su temploooooooo!!!!!!!!

Papitu ha dit...

Colomet:aquesta vegada que passi la propera una ronda de quintos de penyora a l'Onduriña.