Les darreres declaracions de l’Artur Mas i d’en Duran i Lleida ho deixen ben clar: si al PSC se li passa pel cap re-editar el tripartit, el PSOE ja es pot oblidar de tenir el seu suport al parlament español. Els de CiU veuen clar (i tots plegats també) que el dia 1 de Novembre no hi haurà majories absolutes i per tant caldrà pactar per poder governar. La possibilitat de que es formi un tripartit II escagarrina als de la federació, una legislatura més a l’oposició pot ser el pitjor dels malsons (fins i tot podria enviar a l’atur a més d’un). Així doncs, els de CiU ho veuen clar i apunten a la pedra de toc del PSC, el PSOE. A en Zapatero li queda tot just un any i mig per anar a les urnes i la companyia d’Esquerra fins al moment li ha estat força incomoda, no tant per Esquerra mateixa que també (cas Carod, cas Carretero, etc), sinó pel sever marcatge que li ha practicat el PP i la seva cort mediàtica arrel de pactar amb “rojos y separatistas”. Sens dubte, a en ZP, la companyia de CiU, li dona bons i plàcids fruits (estatut de la moncloa); a més li podria assegurar un plàcid final de legislatura que combinat amb els esperats avenços cap a la pau a Euskadi (així ho espero) el portarien cap a una re-elecció pràcticament segura (evidentment sempre que no es produeixi un daltabaix). Així doncs, molt em temo que al PSOE li interessa diguéssim el “status quo” de l’època Gonzalez (PNV a Euskadi, CiU a Catalunya i ells a la Moncloa) i tot sembla apuntar (atenció a la "rabieta" de Maragall & cia) que per aconseguir-ho estan disposats a perdre Catalunya.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada