La campanya “Jo també vull un estat propi”, sens cap dubte, ha estat un èxit tant per la seva repercussió mediàtica com pel debat polític que ha desfermat dins i fora de la blogosfera. Forces blocs, en especial el del pare de la criatura, han recollit les valoracions diguem-ne qualitatives de la campanya. Des d’aquest bloc (i d’altres) he apostat per la valoració quantitativa i aquí deixo el darrer capítol:
Bitàcoles 243 posts
Blogger 234 posts
Technorati 211 posts
Feedster 40 posts
Clusty 34 posts
Blogpulse 24 posts
Agrega 19 posts
i és clar, no podia faltar la dada del Google 128000 enllaços.
Observant el gràfic podem veure com neix el primer ressò de la campanya a la blogosfera el dia 20 i com va creixent amb diferents màxims fins a l’inici de la setmana de la campanya. Aquestes primeres "punxes" coincideixen amb els dies 25-26 que és quan en Saül Gordillo es fa ressó de la campanya al seu bloc, i amb el dia 29 data en que es publica l’entrevista feta al Xavier a Vilaweb. Durant la setmana del 4 al 10 de setembre, el nombre de post relatius a la qüestió van representar d’un 0.004% a un 0.006% (4 a 6 de cada 100.000) de tots els post de la blogosfera (sota el control de Icerocket). Sorprenentment, si més no per mi, la campanya arriba al seu èxit màxim els primers dies per desinflar-se una mica en els dies posteriors i cap al final de la setmana tornar a enfilar-se cap amunt. Bé per acabar un darrer gràfic per contextualitzar els resultats presentats, comparant tres moments importants de les darreres setmanes i que han tingut el seu impacte a la blogosfera catalana i estatal: el cas Rubianes, l’inefable Clos (ja ministre del que ell vulgui) i “Jo també vull un estat propi”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada