27 de setembre 2006

La dreta ja és aquí, cal no adormir-se!

El món de les especulacions pre-electorals és un camp abonat per a entretingudes tertúlies i sens dubte pels sondejos. Fins ara s’han publicat els sondejos de El Periodico, La Vanguardia i les tres edicions del Racòmetre. Si prenem els màxims i mínims esperats per tots ells, es pot trobar el següent escenari:

CiU.............. 50-53
PSC.............. 37-41
ERC.............. 19-21
Icv-Euia........ 10-13
PP................ 12-14

Aquests resultats fan possibles tant la reedició del tripartit, com la sociovergència o el pacte nacional. Es queden fora altres combinacions com la CiU+PP o la PSC+Icv-Euia. A més segons el darrer sondeig de La Vanguardia, la fórmula preferida pels electors és la sociovergència (34%), essent també l’opció preferida pels votants socialites i convergents (54% i 42% respectivament). Com és sabut, la sociovergència és veu també amb molt bons ulls a Ferraz i com un mal menor per part de l’oligarquia catalana. CiU no té per costum contradir els poders fàctics del país, per tant, som al cap del carrer i pinten bastos, crec que s’apropa amb molta força la sociovergència. Per mi la sociovergència no tindrà l’aspecte d’un govern de coalició sinó el d’un govern de CiU en solitari (amb una abstenció del PSC per escollir Artur Mas de president) que pactarà amb el PSC els temes crucials (pressupostos, habitatge, infrastructures, etc). Tot plegat és un punt més, potser el penúltim, del pacte de la Moncloa. Dic potser el penúltim perquè el darrer podria ser el ministeri que li espera al Sr. Duran Lleida a Madrid. Aquesta darrera qüestió no és gens trivial doncs crec que engega a dida tota possibilitat d’esdevenir el que ha vingut a batejar-se com a pacte nacional, però d’això ja en parlaré un altre dia.

1 comentari:

Colomet ha dit...

Sociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergència

És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina. Ahir vaig somiar que anem que de pet cap a la sociovergència!! Anem al fons: allò que mobilitza més l'opinió pública i l'electorat espanyol és la defensa de l'unitat de destino en lo universal, osease appaña. Ja va afirmar el grandíssim i odiós Josep Pla: "no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres". Per tant, per Zapatero, que el més gran sac de vots (PSC) que té després d'Andalusia, formi govern amb una formació independentista és un gra al cul de proporcions homèriques. Total, que prefereix CiU sense ERC al PSC amb ERC al govern de la Generalitat.
Apunyalant per l'esquena a Maragall i entronitzant a Montilla, Zapatero sabia perfectament, el lladre, que feia president a Mas. En resum, i tal com vam concloure després de tres rondes de quintos: el tripartit se l'ha carregat el PSOE.
Ara caldrà veure la correlació de forces. Vull dir que el pla se li pot girar en contra a Zapatero si la diferència és massa gran entre Mas i Montilla, i Mas pot governar en solitari (poc probable) o amb suport parlamentari d'ERC o el PP (atenció!!)...

Sociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergènciasociovergència