La campanya van molt forta i l’estil agressiu de Convergència m’ha agafat (ens ha agafat?) per sorpresa. Estic astorat, primer la peli del Madí i després la bufonada del Sala-i-Martín. Em pregunto que vindrà després? Un cop d’efecte de la candidatura de Ciutadans? Més videos? Una entrevista d’en Rubianes al Mas?
Un darrer apunt sobre la peli del Madí. Si realment han repartit un milió de còpies tirant pel cap baix s’hauran gastat editant i inserint als diaris el DVD posem... entre mig i un milió d’euros!? (entre 83 i 166 milions de pessetes). Sí és així els benefactors de CiU duen tenir molt clar que és un autèntic negoci invertir en CiU, oi? Vull dir que l’anterior etapa de CiU els resultaria molt rentable per fer una aposta d’aquest tipus, no?
Per rematar el dia, el Pulsometro de la SER s’ha desmarcat de la línia que portaven les enquestes del grup Godó (inst. Noxa i el Racómetre) per començar el matí (d'ahir) amb un titular realment sorprenent:
Máxima emoción al comienzo de la campaña. PSC y CiU empatan a 43 diputados. Los socialistas de Montilla arrancan con una ligera ventaja en número de votos.
Si ens fixem en les fitxes tècniques de les enquestes resulta que ambdues (SER i 6è RAC) estan fetes els mateixos dies (10 i 11 d’Octubre) usant tècniques molt semblants (per telèfon, estratificant per provincia, sobremostrejant barcelona, ponderant els resultats, etc). Només l’enquesta de la SER recull 200 opinions més (50 per provincia) però aquest fet tot just corregeix un 0.5% el marge d’error total. En canvi, quan estimen els valors percentuals de la projecció de vot podem veure les diferències:
RAC -- SER
CiU 35.94 – 29.3
PSC 27.41 -- 31.5
ERC 15.02 – 15.5
PP 10.08 – 10.7
ICV 9.11 – 9.0
Qui haurà cuinat millor la recepta? En Montilla ha despertat el cinturó roig? Els cuiners del pulsómetro s'han passat de sal?
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 comentaris:
Papitu, impressionant l'entrevista d'ahir d'en Sala Marí (perdó, Sala i Martín) a en Montilla. En Sala té dret a fer-ho, només faltaria, el que em sembla increïble és que en Montilla es postuli a president de Catalunya amb aquesta cintura de fusta, pròpia d'Alexanko en els seus millors temps. Un altre tema discutible és la postura de La Vanguardia, que dóna categoria d'entrevista a la secció de política a aquesta xarlotada d'entrevista, i avui permet que en Mas gaudeixi d'una fel·lació.
Colomet, ets un animal però tens tota la raó: una autèntica fel•lació. A veure com els hi haurà anat a en Carod i a en Saura. Per cert, a la Vanguardia li paga la pena perdre una mica de prestigi si amb això afavoreixen la victòria de CiU, hi ha masses subscripcions en joc.
Papitu, me'n vaig a veure la plana major d'ICV, que avui fan un acte a la facultat. Seré capaç de dir-li a en Saura que canviï de fotògraf? O que em fitxi per fer-li els eslògans? Em sento capaç de millorar "hi ha una manera intel·ligent de ser d'esquerres", que és com dir que ser d'esquerres i no votar ICV és de rucs.
Als d'ICV els cal tocar una mica de peus a terra perquè entre eslogans i posters n'hi ha per llogar-hi cadires.
Avui he anat a un acte electoral d'ICV. Hi havia en Saura, el Miralles, i l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que va simbòlicament en el darrer lloc de la llista per Barcelona. En termes generals m'han agradat. Ha començat parlant en Villarejo i m'ha impressionat la denúncia, perfectament documentada, de la corrupció generalitzada de la darrera legislatura de CiU (1999-2003), i també dels esforços d'ICV al parlament espanyol per destapar alguns contractes foscos d'empreses espanyoles a Irak. La transparència en la gestió pública és un argument de radicalitat democràtica incontestable. En Miralles m'ha sorprès, l'he vist lluny de la demagògia de certa esquerra. Té un verb brillant, amb missatges clars i frases ben construides. I finalment en Saura, elegant i impecablement clenxinat, semblava més conseller que candidat. Diria fins i tot que no té la retòrica tan brillant com en Miralles. Es dedicava tant a fustigar a CiU i a explicar l'obra de govern, que m'he quedat amb les ganes de preguntar-li quina diferència hi ha entre votar ICV i PSC...
Al "Virolai" encara hi arribo, però això d'El Zoo d'en Pitus ha estat un autèntic descobriment: confesso que no en tenia ni idea de que existís rès amb aquest títol.
O sigui que no supero el test de "catalanitat" d'en Sala i Martín i no em podré presentar a la presidència de la Gene. Una llàstima i un fet que marcarà irremediablement la història de Catalunya ;-)
Més sobre les entrevistes del Sala i Martín, a La 27 Divisió!
Toni, El ZOO d'en Pitus t'agafa una mica gran, jo la vaig llegir a l'escola i la recordo molt entretinguda. Però no passis ànsia, pensa que gràcies al Sala-i-Martín ara la podràs regalar als teus fills per reis quan facin 12 anys (juntament amb la lletra del Virolai) perquè així puguin ser homes i dones de profit el dia de demà.
Publica un comentari a l'entrada