El poble ha votat (si més no els que han volgut) i tenim nou parlament. Què diu l’Estatut?
Capítol II. Art 67.2
El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
El poble escull qui entra al parlament i el parlament escull el president. Així doncs, el parlamentari/a que els diputats triïn per ser el president/a del país tindrà tota la legitimitat democràtica que li atorga l’Estatut. Dita aquesta obvietat parlem de pactes (si es que ja no n’hem parlat prou).
Fa setmanes que vaig predicant que s’acosta la sociovergència en alguna de les seves dues formes: repartiment de conselleries entre CiU i PSC, o bé, un govern de CiU en minoria amb un acord de legislatura amb el PSC, sempre essent en Mas el president del país. Aquest crec que és el pacte preferit pel PSOE, per CiU i per l’establishment del país. Ho avala l’aprovació dels pressupostos i les darreres votacions al Congrés, les amenaces de CiU a l’estabilitat al Congrés, les darreres declaracions dels barons del PSOE, el calendari electoral que tenim per davant i segurament l’acord Mas-Zapatero a la Moncloa. D’altra banda en contra d’aquest pacte, i amb això no hi comptava i menys després de carregar-se en Maragall com ho van fer, hi ha la independència o la voluntat del PSC. Les declaracions dels dirigents del PSC ho deixen clar, la seva primera opció és re-editar el Tripartit. Collonut! som-hi doncs, però tanta bona voluntat per part del PSC em té una mica perplex. Hi ha hagut un cop d’estat dins del PSC?
Tothom passa de puntetes per sobre del pacte nacionalista, sembla que sigui el pacte descartat d’antuvi. Tants ponts s’han trencat entre els dos partits? Tan forta és la pressió d’Unió dins de CiU? He llegit, a més d’un bloc, que aquest és el pacte volgut per les bases. Segur? Parlo de memòria però, si no recordo malament, el pacte preferit pels votants de CiU era la sociovergència i només un 30% volia pactar amb ERC. A l’altra banda la cosa estava igualada entre els que preferien pactar amb CiU i els que volien més Tripartit. Per tant de pacte preferit res de res més aviat hauríem de parlar de segon plat. De totes maneres m’esperava una mica més de rebombori al respecte. Temps al temps, de fet el ball tot just acaba de començar i avui s’ha anunciat que la trobada entre en Mas i en Carod s’avança pel diumenge.
El Tripartit és el meu pacte i crec que hi ha raons prou sòlides per tirar-lo endavant (Catalunya necessita un altre Tripartit). Cal aprendre dels errors i sobretot governar des de Palau i no pas des de les seus dels respectius partits. L’acord és possible, i si cal, fins i tot es poden sacrificar algunes peces (parlo de retirar en Montilla i posar en Carod de president del parlament). Als escacs aquest bescanvis permeten desencallar les partides.
Ara és l’hora d’un nou govern catalanista i d’esquerres!
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
És cert, cal un nou tripartit amb un president de la Generalitat fort que posi les coses clares com jo:
1) Valencià i català són idiomes diferents. Els catalans no ens hem de posar en coses d'altres autonomies.
2) L'aeroport del Prat millor que el gestioni Madrid, que els catalans no ho fariem bé, som massa provincians i poc cosmopolites.
3) De línia MAT, com els companys ecosocialistes i ERC no la volen, no li direm així. Li direm LAT (línia alternativa de tensió) i així ja els agradarà (total, amb Bracons ja van tragar).
4) El que importa és el Baix Llobregat i l'àrea metropolitana. Total és l'única lloc on hem guanyat. A la resta de províncies, ni aigua. Allí no hi he d'anar a fer res. Són poc cosmopolites.
5) Amb TV3 contiunarem com ara. Total, els idiotes dels convergents ja ens van deixar dominar-la des del principi. Continuarem potenciant la mentalitat espanyola i , fent cas de Joan Ferran, en cada telenotícies direm la paraula España 20 vegades.
Jo, Montilla, amb l'ajut inestimable de Carod, col.locaré als catalans on escau, als llimbs de la història. Ja ho deia jo que era l'hora dels catalans!
Ah, me'n oblidava. Continuarem aamb les progressistes polítiques d'habitatge com les que apliquem a Barcelona i que ens han permès que per un pis que fa 10 anys valia 20 milions, ara calgui pagar-ne 80 milions. Que els coses pugin molt de preu és progrés, no?
O les d'educació, que són tan progressistes que el sindicat majoritari dels professorat USTEC (on estava afiliat l'amic Bargalló) no el va voler signar.
Nosaltres, a la nostra!
Tòpics, tòpics i més tòpics... que hi farem. Només voldria, per exemple, recordar-te la llei de barris. Sembla que Catalunya només és rica i plena quan la governa CiU (amb el suport del PP), oi? Pobre Catalunya... a les properes, si us plau, presenteu en Pujol. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada