06 de novembre 2006

Tripartit 2.0... d’entrada més veloç

Tot just fa cinc dies que deixàvem la nostra papereta a l’urna i ja anem directes cap a un govern catalanista i d’esquerres:


Hem de felicitar al PSC per mostrar de forma clara i rotunda la seva independència davant de certs sectors (sinó tot) del PSOE .

Hem de felicitar a ERC per no fer-se l’orni, esgotant el procés negociador fins al final, mostrant des d’un bon principi la seva aposta per un govern catalanista i d’esquerres.

Hem de felicitar a Icv-Eua per defensar l’obra de govern del tripartit amb fermesa i apostar des d’un bon principi per la reedició d’aquest acord de progrés.


El procés ha anat molt ràpid tant que estic una mica desconcertat. Porto forces mesos (d’altres encara més) predicant l’adveniment de la sociovergència (veure segon post d’aquest bloc) que ara, no tinc clar quina cara fer ni que dir. Primer reconèixer el meu error de predicció, sens dubte he subestimat la independència del PSC. De fet no hi he cregut mai i menys després de l’expulsió d’en Maragall, tot i que des de la blogosfera del PSC alguns ja avisaven (PSCeologos abogan por la sociovergencia: ni se enteran de que país es Catalunya ni que partido es el PSC). Segon aclarir una mica els meus sentiments al respecte perquè per una banda estic molt content, però per l’altre sento que no tinc la il·lusió de la primera vegada i que aquest cop no val a badar. Cal governar bé, i això vol dir fer-ho des del govern i no des les seus dels partits, vol dir fer-ho desplegant les polítiques socials que els tres partits duen als seus programes, vol dir fer-ho sense estridències i demostrant que des de l’esquerra es pot construir un país més just i millor per tota la gent que hi viu.


Ara és l’hora d’un nou govern catalanista i d’esquerres, i ja el tenim aquí!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

1) Fer aflorar les contradiccions d'aquells que sent espanyolistes, diuen que ara és l'hora dels catalans i que ningú no farà més pels catalans.

2) Donar arguments i munició al PP, la més perfecta i activa màquina de crear consciències catalanistes. Ciudadanos pot millorar-la, però.

3) Fer adonar a CiU que ha passat massa temps relacionant-se, buscant agradar, emmirallant-se en el model español (prepotència, som més llestos que ningú, dominem el cotarro, xuleria, donant governabilitat a l'estat a canvi de peixets al cove, pactant estatuts de merda -ofegant el país- a canvi de tenir la menjadora plena)... i ara resulta que ni sent bon minyons tenen el govern de joguina garantit.

4) Qui vulgui prendre vots a ERC haurà de proclamar-se sobiranista. Aleshores tornarà CiU als seus números. La gent ha vist el llautó de tots plegats i està desencisada. Els votants se'ls van morint. El nacionalisme és una collonada que només dóna per peixets al cove. Prou peixet. És hora de tenir una flota pesquera.

5) Només un president revoltant farà que el poble prengui iniciatives per arribar allà on no arriben els seus governants. Hem estat una nació complaent des que va morir Franco. Ara ens ofeguem en la decadència del tantsemenfotisme. No és votant Mas, Carod, Montilla, Saura, Ribera o Piqué que solucionarem els problemes. Cal organitzar plataformes per preparar l'objecció fiscal, la insubmissió davant el cúmul de despropòsits que ens hem d'empassar des d'Espanya. Ja falta poc pel colapse de moltes economies familiars. Aviat serem majoria.

6) Bona part dels problemes que afecten Catalunya tenen el seu origen en el fet que depenem políticament d'Espanya. Fins que no s'assumeixi això per part dels partits majoritaris i dels seus electors, no hi haurà futur per al país i anirem llanguint com a poble fins a la dissolució en una mar de mediocritat pròpia i immigració aplicada. Un president com Montilla és el reflex de la Catalunya que ens espera si no hi posem remei. Et desplau el teu futur president? Treballa per canviar-lo. No tot s'arregla posant una papereta en una urna. Com diu en Joan Puig, ara ens toca treballar. A tots. Però sobretot a la societat catalana. Ja n'hi ha prou de conformisme.

Dan ha dit...

Hi haura una travessia més tranquila aquesta vegada? Esperem que si. Que ja ens la mereixem

yuanyu ha dit...

La reedició del tripartit sempre va ser l'opció més probable, davant la voluntat real del PSC, ERC i ICV-EUiA. Pel que fa al PSC, malgrat la desconfiança que en aquets sentit generava Montilla, destacar la de gripaus que han hagut d'empassar-se en el procés de l'Estatut. Resultat: prou de fer favors a Zapatero i Mas i a fer el que creuen oportú!

bacus ha dit...

crec que un dels problemes del tri-partit en la pota PSC ha estat en Maragall. Ja que el partit tenia un cap i un cos que no estaven coordinats.
Vull dir en maragall i el secratari general, ara les dues coses són la mateixa persona i aquest problema ja no el tindran.

El proces de salou amb la entronació de montilla com a secratari general s'ha culminat.

Inclús prefereixo un PSC amb mentalitat montilla que maragall, maragall era el representat d'aqull socialisme-burges i Montilla socialisme-liberal-pragmatic.

Cap dels 2 són socialistes com manen els canons (empresa pública i d'altres), però montilla amb tots els seus defectes representa millor el que són els seus militants.

Sobre el Catalanisme penso que són iguals (federalistes espanyols però respectan la realitat catalana) a més Montilla coneix molt millor Catalunya que un socialista de sarria sant gervasi burges de tota la vida.

Colomet ha dit...

Aquest matí ja ha començat el bombardeig per terra, mar i aire. Hem de prendre posicions i resistir. A més, difícilment vindran brigadistes internacionals. El linxament mediàtic del tripartit en general i d'ERC en particular en els darrers tres anys, per part del PSOE, el PP, la COPE, el Mundo i l'establishment convergent (Bassas, Vanguardia, etc.)continua i continuarà. Aquest matí en Bassas i els seus tertulians han començat l'ofensiva. Només llegien correus de votants d'ERC emprenyats amb fer Montilla president. Hi ha hagut un moment en què l'única tertuliana que defensava el tripartit ha hagut de subratllar que el tripartit és legítim. Fins i tot s'ha posat en dubte això. Montilla és un mal president, però el tripartit és la millor opció pel país, ho dic amb la mà al cor. Ens tocarà patir un bombardeig mediàtic de por, i com a la legislatura anterior, el soroll es generarà bàsicament fora del govern. Fa molta ràbia veure com els convergents continuen creient que Catalunya són ells, apel·lant al patriotisme per evitar que Montilla sigui president. Continuen creient que ells són l'essència del país, i que la Generalitat els pertany a ells, no als catalans.
M'alegro infinitament de l'actitud del PSC, malgrat les pressions s'ha comportat com un partit català, no com un partit espanyol, i sobretot gràcies a Montilla. Sembla que Mas depèn més de Zapatero que no pas Montilla (ha, ha). I a qui li piqui que es grati, que per això són les ungles.
Estic content, però segadors, ara és l'hora d'estar alerta, molt alerta.

Per cert, no creieu que el fenomen ciudadanos serà més difícil de neutralitzar estant el psc al govern?

Anònim ha dit...

M'agradaria aclarir-te un punt que veig que no tens massa clar. Sembles estranyat perquè el pacte s'ha fet en poquíssim temps. De debò no endevines perquè? Tot era teatre company, el pacte estava clar des d'abans de les eleccions. El què passa és que no ho podien dir abans de les eleccions perquè molta gent -desgraciadament- ha resultat enganyada per segona vegada per les mentides d'ERC (equidistància, etc.). No entenc com algú encara sel's creu.
Esperu que no duri, el pacte de perdedors!

Anònim ha dit...

No entenc gens ni mica, com algú amb dos dits de front pot veure amb bons ulls que el senyor JOSÉ MONTILLA, que no sap dir quatre paraules de català sense cagar-la en tres, sigui el nostre President. A mi més igual que vingui d'Andalusia o del planeta Mart, mentre s'integri en la nostra societat.

L'única explicació que hi veig és que realment us importa realment poc el nostre país, el fet que es converteixi en una sucursal de Madrid i que la nostra llengua i institucions defensades amb foc i sang ara fa quasi tres-cents anys us la porten més aviat fluixa.

Quin respecte teniu per les institucions catalanes? Us és igual que una persona sense estudis i sense ofici ni benefici, incapaç d'argumentar un discurs sense llegir tots i cada un dels seus arguments d'un paper escrit, una persona incompetent a tots els nivells, dugui el timó del nostre país?

Només se m'acut una resposta, per estar d'acord amb en Montilla president no es pot estimar el nostre país ni la seva llengua ni les seves institucions, ans el contrari no veuríeu amb bons ulls com els membres del tripartit es barallen pels càrrecs de consellers tal com si això fos una subhasta de peix, amb tan poc respecte per les nostres institucions que a un se li regira l'estómac de pensar que aquesta gent és qui ens ha de governar, i tampoc veuríeu amb bons ulls que la persona que ha de ser President de la Generalitat de Catalunya no sigui capaç d'expressar-se amb mínima correcció en català.

Roger.

Colomet ha dit...

Roger, xatet, podríeu canviar de cançoneta? Catalunya és dels catalans, no dels convergents. La Generalitat és dels catalans, no és una seu de CiU. Només es pot defensar Catalunya i la seva cultura des de CiU? CiU ha tingut algun inconvenient alguna vegada per pactar amb el PSOE i el PP, grans defensors de la nació catalana?

"per estar d'acord amb en Montilla president no es pot estimar el nostre país ni la seva llengua ni les seves institucions, ans el contrari no veuríeu amb bons ulls com els membres del tripartit es barallen pels càrrecs de consellers tal com si això fos una subhasta de peix, amb tan poc respecte per les nostres institucions que a un se li regira l'estómac". Crec que l'Acebes no ho hauria escrit millor, i a més en bell catalanesc!! Noooo, els convergents no es barallen pels càrrecs de conseller, noooooo, ho fan per la pàtria, oi?

Colomet ha dit...

Papitu, oju que cauen de punta!!!

Papitu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, sens dubte sempre són el complement perfecte de tot post.

Dit això, només recordar que CiU volia governar amb Montilla, que Catalunya ha estat, és i serà molt més que CiU i que Catalunya sobreviurà a l’entesa nacional de progrés i a tot el que li caigui a sobre si el seu poble ho vol. En definitiva, Catalunya serà el que els catalans i catalanes vulguem (això ens inclou a tots i a totes sense exclusions).