16 de novembre 2006

Votem als tècnics també

Escollim governants perquè governin i gestionin els afers públics de la societat en la que vivim. No tots podem arribar a tot arreu, ni tampoc sabem de tot, per tant, deleguem en uns quants, escollits per nosaltres, la tasca de governar-nos. Les futures decisions dels nostres governants haurien de tenir com a principal motor l’interès general. Així mateix, haurien de ser raonades i raonables i s’haurien de poder explicar al conjunt de la societat perquè tots plegats les puguem entendre i valorar. Les decisions poden ser adients o no, populars o no, i fins tot, encertades o no, però el seu mandat és prendre decisions i tirar-les endavant amb fermesa. Mantenint l’alerta per si en un moment donat cal corregir-ne alguna per prescripció popular, judicial, etc.

L’encontre que el govern Espanyol i Francès han realitzat al nostre país ens ha deixat un exemple de tot el contrari. Un exemple clar de la manca de valentia política d’aquests governants. Hi havia una gran expectació per saber si ambdós mandataris anunciarien l’acord per dur a terme la interconnexió elèctrica entre Catalunya i França mitjançat la línia de molt alta tensió (MAT). Finalment, res de res, ens hem quedat amb les ganes. La interconnexió diuen que és farà però no sabem per on passarà, ni tampoc si ho farà soterrada o no. Ens han dit que totes aquestes decisions les prendrà un tècnic de la Comissió Europea. Els tècnics sens dubte són els qui han d’assessorar als polítics, però no són pas els tècnics els qui han de prendre les decisions. No escollim tècnics, ni assessors, amb els nostres vots escollim polítics i aquests es poden voltar de qui vulguin i necessitin però les decisions han de ser exclusivament dels polítics. S’ha dit que la raó, per tant gran bajanada, era el clima (pre)electoral que és viu a França i a Espanya, i conscients de la impopularitat de la mesura han preferit amagar el cap sota l’ala i passar el mort a Brussel•les. Fins i tot el president Chirac, ha tingut la barra de dir que el tècnic podrà prendre decisions “per sobre de les passions que es desencadenen massa freqüentment sobre el tema”. Ves a cagar! Una infraestructura d’aquest tipus no pot sinó despertar les passions del pobles afectats sinó és que aquests estan tan anestesiats que no pot veure més enllà del seu propi nas. Justament és la manca d'un debat públic sobre la idoneïtat de la interconnexió el que cal per poder aplacar la passió i l’instint de conservació que hom té sobre el territori. Per cert, dir que si la connexió no és fa s’està en contra del progrés, que ens quedarem tots a les fosques i tornarem a les cavernes no és argumentar, senzillament és fer demagògia. Tot plegat diu força en favor del moviment de protesta sorgit a ambdós costats dels Pirineus i la seva capacitat per condicionar l’agenda política, però diu molt poc de la “grandeur” d’aquests dos mandataris.

Seguim avançant amb la premissa que durant els períodes electorals es viu en un estat d’excepció, on el poble no pot fer política i els polítics no poden governar a risc de prendre decisions polèmiques.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bé, tampoc votem el president del Banc Europeu i és qui pren la decisió de pujar i baixar l'interès bancari, per exemple. No votem el consell de seguretat de l'ONU, no votem els membres del FMI ni del Banc Mundial, i tota aquesta gent pren mesures que condicionen les polítiques dels nostres paisos i de nosaltres mateixos. No votem el president de la Unió Europea, ni el consell d'Europa, no votem realment la gent que incideix més en la política econòmica i social mundial.

Clar de tant delegar amb el nostre vot, després ens trobem amb el que ens trobem. Sempre insisteixo en el mateix, mai no m'hi cansaré: No deleguem amb el nostre vot, escollim els que es presenten per a "manar" no per a representar, cosa bastant diferent. Com que manen manen, i manen arbitràriament; la cosa és clara, tu mateix ho estàs explicitant aquí. Aquesta forma de funcionar de la nostra democràcia no la hem elegit nosaltres ens ve donada. I els partits majoritaris, que són els únics que pots votar (pel vot útil) ens venen també donats i beneïts i sense la possibilitat de triar lliurement, doncs les llistes són tancades. I els que són majoritaris ho són perquè reben major subvenció privada, perquè són els que tenen el poder de fer-s'hi veure, anunciar-se, atraure més militants, atraure més vots.

La veritat és que tot ens ve bastant condicionat. Ni tan sols pots triar el president de la multinacional per la que treballes. Llavors el dèficit de mancança democràtica és prou alt.

Basant-nos en l'argument que nosaltres no podem arribar a tot i que no podem entendre pas de tot i que per això deleguem en els nostres polítics, també es pot defensar, llavors, que els polítics deleguint en els tècnics (que són els especialistes, els dedicats a) obviament. D'aquesta manera, tenim el que tenim

Salut!