Ja venen les municipals (I)

S'apropen les eleccions municipals i una vegada més lamento no viure en un poble o en una ciutat petita. En aquestes contrades un pot sentir els candidats més propers, fins i tot, tenir l'oportunitat de xerrar amb ells sobre els projectes de futur del poble en debats més o menys oberts. A les ciutats tot això és impossible, les eleccions municipals són eleccions a un super organisme distant amb unes llistes tancades, on acabes votant amb la mateixa inèrcia amb la que votes a les eleccions al Parlament. Tot plegat una guerra de sigles, eslogans i idees prejutjades sobre les candidatures.

Tal i com va mostrar l'informe sobre participació del Centre d'Estudis d'Opinió, i que ja vaig comentar al post [Qui, com i perquè s'absté?], un 79% dels catalans consideren que les decisions dels Ajuntaments els afecten molt o bastant. La gent sent el poder municipal com una cosa molt propera, doncs té una incidència molt gran sobre les seves vides. Zones verdes, zones blaves, gestió de residus, civisme, seguretat, transport públic, ús del sól, escoles bressol... qüestions totes elles que formen part del nostre dia a dia i que en bona mesura són de competència municipal.
Tot i reconèixer el paper influent que té la política municipal en les nostres vides, si fem una repassada a les dades de participació a eleccions municipals a la ciutat de Barcelona ens trobem que desde 1987, amb alguns alts i baixos, la tendència de la participació és descendent.

Potser va sent hora que comencem a pensar seriosament com corregir aquestes tendències, cal incentivar la participació dels ciutadans, cal apropar la democràcia a la gent. Llistes obertes? Candidats més propers? Més debats constructius sobre política municipal als mitjans?