TV3, enemic públic número 1

Al País Valencià, a les properes eleccions del mes de Maig, el PP haurà de jugar al tot o res. Molt possiblement només podrà governar la Generalitat si es capaç de revalidar la majoria absoluta. La més que probable irrupció al parlament de la coalició d'esquerres formada per Esquerra Unida, el Bloc i d'altres (per superar l'escull del 5%) pot dificultar, i molt, aquest propòsit al PP. Doncs si sumen crec que ningú farà fàstics a una coalició entre Socialistes, Esquerra-Unida i Bloc.

En aquest marc, TV3 representa una veu dissident al País Valencià front al discurs monolític del PP, una veu que a més parla en una llegua que no els agrada als polítics del PP, una veu que mostra una realitat cultural que neguen i volen abatre. La seva reacció profundament visceral, de fetge com diu en Partal, reaccionaria i totalitària els defineix i els assenyala. El poder és seu i els pertany. Esperem finalment però que puguem veure per segona vegada a l'ex-alcalde Clos exercint de ministre de justícia, perdó industria, i intervingui per fer vàlids els acords entre Acció Cultural del País Valencià i el ministeri de Foment, aleshores regentat per un tal Montilla.

Siguem clars però, tal i com diu l'Unió de Periodistes Valencias les senyals de Canal 9, TV3 i IB3 haurien d'arribar sense cap restricció, en condicions de reciprocitat, i de manera lliure, oberta i gratuïta, al País Valencià, Catalunya i a les Illes Balears. Curiosament des de casa sintonitzem perfectament IB3, amb una senzilla antena analògica, però no pas el Canal 9, misteris de les ones.

Més veus dissidents al País Valencià: Si no ara quan?, Valencians pel canvi, Valencians sense veu