Duran i lleida, cartells mesquins

Arreu es troben cartells d'en Duran i Lleida. Aquests anuncis contenen missatges, més o menys llargs on es donen consignes prou dures:

"La gent no se'n va del seu país per ganes sino per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom."

Entenc que la primera frase és una metàfora (poc afortunada, si voleu) sobre el fet que la immigració no és mai volguda, sinó forçada per les circumstàncies vitals de la persona al lloc d'origen. La segona frase és una obvietat, a Catalunya no hi cap tothom, ni a França, ni al Senegal, ni a casa meva. Però quan sumes les dues frases, una darrera l'altre, el resultat és un missatge mesquí. Per un costat tenim la paternalista moral cristiana connecta amb el patiment del qui te gana, i per l'altra la porta al bell mig dels morros.

La immigració ha estat una massa silenciosa i quasi transparent que els empresaris del país (amb flagrants complicitats polítiques) han necessitat i utilitzat per al creixement econòmic del país, en unes condicions de treball en general pèssimes (especialment al camp i a la construcció). Ara que ja no són ni silenciosos, ni transparents i les vaques comencen a ser magres... doncs mira, ara ja no ens fan tanta falta, i fins i tot alguns ens fan una mica de nosa. Es fàcil d'entendre, a Catalunya no hi cap tothom.

Dit això, i com ja hem comentat altres vegades, trobem a faltar des de l'esquerra un missatge igual de clar i contundent que el d'en Duran i LLeida però en la direcció contraria.