21 de maig 2007

Més enllà de Barcelona

Més enllà de Barcelona hi ha eleccions arreu del país. Hi ha dues històries que m'agradaria recollir.

La primera comença a Cornellà de Llobregat, on a les passades eleccions municipals l'alcaldable es deia Montilla i amb el carisma que el caracteritza va ser capaç de mantenir una majoria absoluta que dura des de l'any 1987. Un any més tard l'alcalde va ser cridat per ocupar plaça de ministre a Madrid, i al cap d'un any i mig envestit President de la Generalitat de Catalunya. De Cornellà al cel. Aquest any s'hi presenta Antonio Balmón.

La segona història ens situa a Igualada capital de la comarca d'Anoia. En aquesta cap de comarca hi ha una guerra fratricida dins de Convergència i Unió. La situació és tan paradoxal que la gent d'Unió està demanant el vot en blanc. La pugna prové, segons expliquen les cròniques, de l'elecció del cap de llista. Unió volia com a candidat en Quim Romero, i diuen que la direcció de la federació des de Barcelona va imposar al jove convergent Marc Castells. Déu n'hi do quin culebrot a veure com acaba tot plegat.

Per cert, no m'agradaria acabar sense recordar que també hi ha eleccions a la generalitat valenciana i al consell insular a ses illes. Ambdues regions les coses estan molt difícils i sembla que tot plegat anirà del canto d'un duro. A veure si entre tots fem força i enviem el PP a prendre vent.

3 comentaris:

Rovi ha dit...

Es normal que a l'esquerra, on tots els seus politics son funcionaris de partit sense altre horitzo que el que el partit els vulgui donar, la obediencia sigui absoluta i hi regni la pau ... dels cementiris. A la dreta es diferent, perque la gent sol tenir altres fonts d'ingressos (la seva professio, un negoci mes o menys petit o gran, etc). Aquests son evidentment molt menys facils de control.lar.

yuanyu ha dit...

Bona observacio de Rovi!

Deia un savi articulista que l'Estat espanyol mai podria avançar vers l'Estat federal, perquè als independentistes se'ls hi acabaria el mercat electoral i res més impensables que treballar de debó! jijiji

Papitu ha dit...

Doncs els hi ho podries explicar als d'Iniciativa que ens els darrers 20 anys s'han atomitzat i refusionat unes tres o quatre vegades. Per no parlar de la taca d'oli aparent del Pp ens els darrers 10 anys. En fi, tot plegat xerrameca, a tots els partits es viuen guerres fratricides pel poder, el que passa és que no sempre arriben a la llum pública.