El perible que està passant la família Puig Antich per fer revisar la sentencia condemnatòria d'en Salvador és ignominiosa. Aquesta tarda la sala militar del Tribunal Suprem , per tres vots contra dos, ahir els va denegar la autorització per interposar un recurs de revisió de la sentencia que el va condemnar a mort. La família ha declarat que no s'aturaran i que recorreran a instàncies superiors.
Més enllà de les proves, de les contraproves i dels ets i uts que es vulguin, hi ha quelcom que és prou clar i és que en Salvador va ser jutjat per un tribunal militar, en consell de guerra i sota un regim dictatorial. Només aquests tres fets haurien de fer replantejar-se al poder judicial, ja no la sentència sinó el judici en la seva totalitat. En Salvador Puig Antich i tants d'altres, que van ser jutjats per vies semblants, ni van tenir una defensa en condicions, ni tampoc van tenir judici justos. El més preocupant però, és que quan el Poder Judicial no accepta que es revisin sentencies com aquestes, d'alguna manera les està legitimant i ens diu que van ser jutjats i condemnats correctament. El Tribunal Suprem ens diu que la justícia de la dictadura fou tan vàlida com ho és ara la justícia en democràcia. Quina vergonya.
Lamentablement aquests casos demostren que la llei de la memòria històrica s'ha quedat curta, molt curta, no gosant declarar nuls tots els consells de guerra realitzats durant el franquisme.
1 comentari:
La meva memòria històrica em diu que la tan elogiada transició política va consistir només en invisibilitzar el feixisme franquista. Em diu que quan l'urpada del 23-F també es va mirar cap a una altra banda. Em diu que tenim una llei vigent que la virtut d'esborrar la voluntat de més de 150.000 ciutadans.
I així, de manera larvada, sota l'eufemisme de franquisme sociològic, s'aplega en molts llocs més del 40% de vots.
Publica un comentari a l'entrada