Macià la pel·lícula

Aquesta setmana passada vaig anar a veure "El coronel Macià". Fa temps que hi volia anar però ho anava deixant, una mica per la tendència natural que tinc a fer una quarta part d'allò que vull o dic que vull fer, i una altra mica perquè en aquest país nostre de cinema no en sabem fer massa.

Vaig sortir del cinema contrariat. La pel·lícula francament és dolenta, d'altra banda la història que se'ns explica és molt interessant. La biografia d'en Macià, és la història d'un home que transita cap a l'independentisme polític partint de l'efecte a Espanya i el seu exèrcit. El seu procés, tal i com s'explica a la pel·lícula, parteix del seu enfrontament amb l'estament militar arrel dels fets del Cu-cut! i la llei de jurisdiccions. Macià escollit diputat a les corts espanyoles per les Borges Blanques es veu obligat a deixar l'exèrcit per centrar-se en la política i la defensa dels drets del poble català. Al llarg de la pel·lícula es van mostrant paral·lelismes amb l'actualitat política del nostre país que ens fan pensar que no hem avançat pas massa en aquests darrers quasi 100 anys pel que fa el conflicte amb Espanya.

Mite o realitat la història d'en Macià és trepidant. Llàstima que la interpretació i en alguns moments el lligat i el ritme de la pel·lícula deixin molt que desitjar. És imperdonable que la Marta Marco interpretés el seu paper d'esposa d'en Macià, una pubilla de la terra ferma, amb un català central repintat d'occidental amb tres "es" i quatre "los".