Ja venen les municipals (i V)

Aquesta nit, a la primera de televisió espanyola, hem pogut veure el primer (n’hi haurà més?) debat entre els candidats a batlle de l’ajuntament de Barcelona. No he vist tot el debat, de fet, només la darrera mitja hora però ja n’he tingut prou. A més en aquest temps he estat més atent a les sensacions que em destil·laven els diferents candidats, que no pas a les propostes programàtiques. Aquí en teniu cinc cèntims...

L’impresió general és que els candidats d’esquerres tenen una gran sorts doncs, ves a saber perquè, la dreta ha decidit presentar uns candidats ven galdosos. En Trias, tot i que l’edat no hauria de ser pas un impediment, realment desentona entre tanta “jovenalla”. Amb el seu posat d’home savi, una mica de tornada de tot plegat, no sembla pas el tipus capaç d’engrescar a la ciutadania per dirigir l’esperat canvi. D’altra banda l’Alberto, pobret, descarrila tot sol, mira que en fa d’anys que s’arrossega per la política, doncs el punyetero encara no ha après a enfilar quatre ideetes sense fer-la vessar, pobret Alberto.

D’entre els candidats dels partits que formaven el govern municipal la gran novetat és l’hereu de l’inefable Clos, l’home “tinc sis mesos per donar-me a conèixer entre la ciutadania” en Jordi Hereu. Ves per on, el paio m’ha sorprès i molt, resulta ser un home tranquil, gens agressiu, de discurs fluid i estructurat i a sobre exhibeix una seguretat que en alguns moments arriba a ser insultant. De la Mayol i en Portabella res a dir, vells coneguts dels qui ja tindrem temps de parlar.

Per cert, algú sap si en Trias està bé, li tremolaven les mans d’una forma molt exagerada...

Finalment a la candidata de Ciutadans Esperanza Garcia tindrem el gust de veure-la debatre? O ens haurem de quedar amb el seu bloc a La Vanguardia?