República Maragall

L'ex-president Maragall habitualment sembla que baixi d’Arbeca. Tens la sensació que de bon matí s'aixeca i sense prèndre ni un cafè enganxa el primer periodista que troba i li en galta quatre de bones. D'aquelles que al dia següent les tens a totes les capçaleres dels diaris, d'aquelles que provoquen palpitacions a Ferraz o a Nicaragua segons com hagi bufat el vent. D'altra banda les maragallades, rares vegades no amaguen algun el missatge, alguna reflexió que va molt més enllà del titular polèmic.

Maragall creu que "no va valer la pena" tant d'esforç per reformar l'Estatut.

Déu n'hi do! La dita grossa, però si anem a la lletra petita de l'entrevista el que diu és que donats els resultats (crispació, la fallida del primer tripartit, la retallada, la retallada de la retallada i ara el Constitucional) tot plegat no li queda clar que hagi estat massa cost-efectiu, i aquí al meu entendre ve la bona, suggereix que primer hauria calgut reformar l'article segon de la constitució espanyola. Aquest article diu així:

Art 2. "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas."

Segons en Maragall caldria afegir en aquest article el nom de les 17 autonomies i reconèixer la condició de nacionalitat històrica de Catalunya, Euskadi i Galícia. Sens dubte les bases d'un estat federal asimètric. Un model d'Espanya que en aquests moments només és al cap de molt poca gent. Sincerament, no tinc clar si en Maragall hauria de ser el primer president de la III república espanyola, o bé directament, el primer de la I república catalana. Maragallades.