Hi ha sequera (1)

(si l'amo m'autoritza m'agradaria introduir un parell o tres de breus posts sobre aquest tema, de màxima actualitat i importància, com a col·laborador ja puntual)



Les darreres setmanes s'han caracteritzat per l'explosió del debat sobre l'aigua als mitjans de comunicació i en les institucions. La proposta de crear una canalització per transvassar aigua des del riu Segre a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una àmplia polèmica, que en les darreres etapes s'ha concretat en una nova disputa entre el govern central i la Generalitat.



Mentre la cosa evoluciona, potser serien convenients algunes precisions. La notícia principal no és el transvassament sinó el fet que ens trobem amb una greu sequera i si no arriben les pluges, anem abocats a situar-nos en la situació d'emergència en relació als recursos hídrics . Ara ens trobem en la fase d'excepcionalitat 2 i les conques es troben a una xifra tan magra com el 21,18%: per sota del 20%, s'iniciarà l'entrada en fase d'emergència a diferents conques i s'aprofundirà la reducció del subministrament urbà, tot acostant-nos a la temuda fase de restriccions en el subministrament domiciliari un cop se superi l'estiu.

Les mancances hídriques responen a qüestions multifactorials: un clima que presenta comportaments cada cop més erràtics, una política històrica de l'aigua basada en la demanda i en l'exhauriment del recurs i una manca de respostes eficaces per part de les administracions. Ara be, sigui com sigui, anem cap a una situació d'emergència que afectarà a milions de persones, que venen de quedar-se sense tren i sense llum, i que ara es quedaran sense aigua. S'imposen, doncs, respostes, i malgrat que el comportament del Departament de Medi Ambient i Habitatge es troba lluny de l'exemplaritat institucional, ja s'han posat en marxa mesures paliatives (recuperació de pous, etc.) i ara el que es pretén tan sols és transportar de manera temporal i a l'espera que es completi la dessalinitzadora del Llobregat, una quantitat d'aigua que minvarà la disponibilitat per regar els conreus de blat de moro lleidatans.

El problema és troba, doncs, en l'ordre hídric, en el conflicte d'interessos. Però també hi un altre conflicte interterritorial, el de la política de transvassaments i la desafecció mediterrània davant la no realització del transvassament de l'Ebre. És per aquest motiu que el govern central no vol sentir ni parlar de transvassaments i proposa idees sorprenents com el transport d'aigua des d'Almeria que ara ningú utilitza. La Nova Cultura de l'Aigua resta lluny de trobar-se instal·lada en les mentalitats governants.

Unes idees finals per tancar aquest post. No ens podem quedar sense aigua i necessitem solucions efectives. Podem permetre'ns reduir els regs però hem de poder compensar els agricultors. Hem de renunciar als transvassaments com a sistema de disponibilitat d'aigua, però no a transvassar en situacions d'emergència, si aquestes són específiques i circumstancials. Seguirem.

Quan val votar al Bono de president?

La mesa del congrés està ocupada pel president de la càmara, per quatre vicepresidents i quatre secretaris. La forma d'escollir, segons el reglament de la càmara, els seus membres és la següent:

President del congrés: per majoria absoluta en primera volta o per majoria simple en segona volta.

Vicepresidents: es voten tots alhora i surten escollits aquells quatre que rebin més vots. Els secretaris s'escullen de la mateixa manera.

Donat que cada diputat té un vot, els resultats són fabes contades. Bono serà president, el PSOE tot just necessita alguns suports per fer-ho en primera volta i sinó ho farà en segona volta. Les quatre vicepresidencies podrien ser guanyades 2 a 2 pel PP i pel PSOE, de la mateixa manera que les quatre secretaries. Per sort hi ha la sana i democràtica tradició de fer entrar almenys quatre partits a la mesa i per tant els partits grans acaben donant suport (en forma de vots) als petits per que aquests hi puguin entrar.

Per què aquest interés per formar part de la mesa del parlament? La mesa és l'organ rector de la càmara i per tant el que remena les cireres de la institució legislativa. No cal oblidar però el sucós salari de catorce pagues mesuals que s'endú el president 13.857,14€, els vicepresidents 6.453,25€ i els secretaris 5.899,59€ a més d'un cotxe oficial i un portatil per cadascun d'ells (indeminitzacions, transports i dietes a part).

El PP ja ha dit que no renunciarà als quatre llocs que pot optar en funció dels seus resultats, així doncs el PNV i CiU ho tenen ben magre per formar part de la mesa sense fer un petit gest com podria ser votar a favor d'en Bono.

La bombolla immobiliaria... EXPLOTA!!!

S'han passat tot un any, curiosament per uns el darrer de la legislatura, explicant-nos per activa i per passiva que el sector immobiliari estava patint una lleu desacceleració, que hi havia una frenada al sector de la construcció, però que no calia patir doncs es tractava d'un procés lògic després d'uns anys de creixement desaforat. No calia ser au de mal averany l'aterratge seria suau i plàcid.

I un bé negre! Música si us plau...

1. El índex de morositat segueix pujant inexorablement i ja s'acosta a l'1%.

2. A Catalunya les vendes de pisos al mes de gener van caure un 43% i a tot l'estat un 27%.

3. Les empreses immobiliaries i constructures que presenten suspensió de pagament creix cada setmana. Les agències immobiliaries ja fa temps que van petant.

Ep, poca broma. No me n'alegro pas del que està passant perquè tot això vol dir moltes familes engoixades per pagar una hipotèca que se'ls menja de viu en viu, unes quantes més que patiran de primera mà l'atur i lo que te rondaré morena. Ja la ballarem ja.

Benvinguts a la vuitena economia mundial, Zapatero dixit.

Josep Benet

Avui ha mort en Josep Benet, amb ell se'n va un altre d'aquests personatges històrics que van fer possible la resistència d'un país, d'una cultura i uns ideals davant la barbarie franquista. I capaç de mantenir la lucidesa sobre la realitat política del país fins al darrer moment (no us perdeu l'entrevista que li va fer la Terribas).

Consumeixes o et consumeixen?

Consumeixes o et consumeixen? Aquest és el nom d'un bloc de recent creació, arrel d'una brillant iniciativa de Canal Solidari. En aquest bloc cada dia hi penjen consells per consumir menys i millor. Alhora els internautes hi poden participar enviant videos, fotos, històries, etc.

Avui 15 de març és el dia mundial del consumidor. Sens dubte un bon dia per reflexionar sobre les nostres actituds alhora de consumir, tant si parlem de benzina, com de roba, de menjar, de cultura, d'aigua o energies.

El bloc: ¿Consumes o te consumen?

En Zaragoza és cec, sord i ruc... o se'l fa.

En Zaragoza, cap de campanya del PSC en aquestes darreres eleccions i secretari d'organització del partit, va dir ahir a la Vanguardia que això del català emprenyat és una "ficció de columnistes".

Els dels PSC estan tan exultants amb el bon funcionament de la seva màquina electoral que no se n'adonen o no volen adonar-se ni del que és més obvi... han guanyat gracies al discurs de la por i no pas perquè Catalunya sigui optimista o no estigui emprenyada.

El malestar del poble vers la política és un fet, només cal fer una ullada a l'evolució de l'índex de satisfacció política (ISP) publicat pel centre d'estudis d'opinió el passat mes de gener (punxeu sobre les imatges per engrandir-les).

Evolució de l'ISP en una escala de -11 a 11.

Evolució de l'ISP en percentatge

Uns altres resultats són possibles

Hem explicat per activa i passiva que el tòpic "la llei electoral afavoreix als nacionalistes" no és del tot cert, o en tot cas no a tots els nacionalistes, ni de la mateixa manera. Sobre el que no hi ha dubte, i ningú diu, és que afavoreix sobretot al PSC-PSOE i al PP.

Uns altres resultats són possibles amb una llei electoral que respecti la màxima d'una persona un vot, que entengui l'estat espanyol com una circumscripció única i fixi el tall d'accés al congrés a l'1% dels vots per ser sensible a les minories.

Aquests altres resultats per aquestes darreres eleccions són els següents:

Com podeu veure algunes forces nacionalistes o regionals quedarien fora del congrés, aquest el cas de NA-BAI, BNG o CC i d'altres perdrien algun diputat com és el cas de EAJ-PNV. Comptat i debatut set diputats. Atenció però que passa amb el PSOE i el PP, el primer perdria set diputats i el segon quatre. Més o menys els que guanyaria IU i un de propina que se l'enduria ERC.

ERC: primera càrrega al Matins de TV3

Absolutament impressionant l'entrevista que li ha fet Josep Cuní a Josep Lluís Carod-Rovira en 'Els matins de TV3'. Molt bona notícia és que, amb el pas dels anys, hagi quedat enrera aquell Cuní pretenciós i que hagi deixat pas al millor periodista polític de Catalunya actualment. Reconeixem-ho: Josep Cuní cada cop sembla més un polític sortit d'una película americana dels anys setanta, estil Lou Grant! (i l'Antoni de la ràdio, cada cop pitjor!).

Realment us la recomano. Ha estat una entrevista dura, on Carod ha rendit comptes de la desfeta, ha donat explicacions i ha fet una proposta de futur per al seu partit. El principal líder d'ERC no ha dissimulat massa les seves diferències amb Puigcercós, qui acaba d'abandona la conselleria de Governació; ni ha estalviat crítiques contra les coses que no li agraden al seu propi partit. A més a més, l'entrevista acaba amb una gran revelació del mestre Cuní, que no us podeu perdre.

Em satisfà contemplar que una de les victimes del bipartidisme agafi el brau per on s'ha d'agafar i que faci de líder. Crec que això serà molt més difícil per a l'altra gran derrotada, ICV-EUiA, on no només no està gens clar qui lidera què, sinó que l'autocrítica mai assoleix els nivells políticament desitjables.

La Catalunya poruga

No puc afegir gran cosa a l'encertat anàlisi d'ahir d'en Yuanyu, potser un profund sentiment de derrota. Els resultats són decebedors.

Decebedors perquè no ha guanyat la Catalunya optimista que pregonen els socialistes, sinó la Catalunya poruga. Aquella que té tanta por del PP que juga al mal menor i al vot útil encara que es digui Bono, Maleni o Clos (per citar-ne alguns).

Decebedors perquè IU pràcticament desapareix tot i rebre més de 900,000. La llei electoral es terriblement injusta amb aquest partit. Recordem una vegada més les mentides d'una llei electoral que si respectés la màxima d'una persona un vot, els donaria 14 diputats (justament els que tenen de més el PP i el PSOE).

En tot cas, com deia avui en Partal al seu mail obert, calma i parlem-ne perquè l'òstia de les esquerres del nostre país tot i que alguns la vulguin negar cal llegir-la i analitzar-la detingudament. De moment ERC pren la iniciativa amb la dimissió d'en Puigcercós i amb l'avançament del congrés al mes de juny. Perilla el tripartit? No em voldria precipitar però entenc que tan ICv-Eua, com ERC necessiten marcar perfil propi i allunyar-se del PSC. Una complicada missió mentre segueixin a la Plaça Sant Jaume.

Les eleccions en sis punts

1.- Quan ja s'acaba el recompte, sabem que Zapatero tornarà a governar a Espanya, amb cinc escons més que la darrera legislatura.

2.- La clau de la victòria és la tendència a conservar el vot a la major part de l'Estat i els èxits en terres nacionalistes: quatre escons més a Catalunya i un a Euskadi. Retrocedeix en canvi en feudes del PP tant rellevants com Madrid o la Comunitat Valenciana. El graner català del PSC torna a funcionar a tota màquina i expropia molts vots a les altres esquerres.

3. La principal victòria correspon, tanmateix al bipartidisme: si el PSE puja en cinc escons, el PP ho fa en altres cinc, un dels quals és a Lleida. Entre d'altres víctimes, desapareix de la cambra la Chunta Aragonesista i Euskal Askatasuna, i s'estrena Rosa Díez.

4.- La desfeta d'Esquerra Republicana és brutal. Només tindrà tres escons, un a Girona i dos a Barcelona. L'escó de Lleida passa incomprensiblement al PP, qui no aconsegueix malgrat tot bons resultats, mentre que el PSC s'acaba apropiant del segon de Girona, tot evitant-se el risc que també l'agafès el PP, i del de Tarragona, on el daltabaix és notable (al voltant del 50% dels vots). Tampoc se salva el tercer de Barcelona, que passa a engrossar la bossa del PSC.

5.- Si ICV probablement perdi 1 i la desfeta d'Izquierda Unida és total i definitiva, en no salvar-se més que el propi Llamazares i caure tant el diputat valencià com el segon de Madrid, tot instal·lant una situació de crisi irreversible. Les conseqüències sobre l'espai de l'esquerra del PSOE a Espanya esdevenen imprevisibles i, presumeixo, se solucionaran per la confrontació, malgrat les urgències de Llamazares per anunciar que no serà candidat a coordinador.

6.- Els nacionalismes queden fora de joc en l'esquema estatal. Els equilibris de la cambra permetran a Zapatero governar sense pactes de legislatura, alternant els recolzaments en funció de les circumstàncies. Més encara considerant que CiU , després de la victòria del PSC, no té res a fer respecte a allò que realment li interessa.

Crec, en definitiva, que si bé no estem davant del pitjor resultat imaginable, si que ens trobem en un escenari molt delicat i de resultat imprevisible a mig termini. Què passarà amb IU? Quina reflexió estratègica farà ERC? I el més important:

Pot estar en perill el govern d'entesa, en funció de quina sigui la reflexió d'ERC?