La Catalunya poruga

No puc afegir gran cosa a l'encertat anàlisi d'ahir d'en Yuanyu, potser un profund sentiment de derrota. Els resultats són decebedors.

Decebedors perquè no ha guanyat la Catalunya optimista que pregonen els socialistes, sinó la Catalunya poruga. Aquella que té tanta por del PP que juga al mal menor i al vot útil encara que es digui Bono, Maleni o Clos (per citar-ne alguns).

Decebedors perquè IU pràcticament desapareix tot i rebre més de 900,000. La llei electoral es terriblement injusta amb aquest partit. Recordem una vegada més les mentides d'una llei electoral que si respectés la màxima d'una persona un vot, els donaria 14 diputats (justament els que tenen de més el PP i el PSOE).

En tot cas, com deia avui en Partal al seu mail obert, calma i parlem-ne perquè l'òstia de les esquerres del nostre país tot i que alguns la vulguin negar cal llegir-la i analitzar-la detingudament. De moment ERC pren la iniciativa amb la dimissió d'en Puigcercós i amb l'avançament del congrés al mes de juny. Perilla el tripartit? No em voldria precipitar però entenc que tan ICv-Eua, com ERC necessiten marcar perfil propi i allunyar-se del PSC. Una complicada missió mentre segueixin a la Plaça Sant Jaume.

Les eleccions en sis punts

1.- Quan ja s'acaba el recompte, sabem que Zapatero tornarà a governar a Espanya, amb cinc escons més que la darrera legislatura.

2.- La clau de la victòria és la tendència a conservar el vot a la major part de l'Estat i els èxits en terres nacionalistes: quatre escons més a Catalunya i un a Euskadi. Retrocedeix en canvi en feudes del PP tant rellevants com Madrid o la Comunitat Valenciana. El graner català del PSC torna a funcionar a tota màquina i expropia molts vots a les altres esquerres.

3. La principal victòria correspon, tanmateix al bipartidisme: si el PSE puja en cinc escons, el PP ho fa en altres cinc, un dels quals és a Lleida. Entre d'altres víctimes, desapareix de la cambra la Chunta Aragonesista i Euskal Askatasuna, i s'estrena Rosa Díez.

4.- La desfeta d'Esquerra Republicana és brutal. Només tindrà tres escons, un a Girona i dos a Barcelona. L'escó de Lleida passa incomprensiblement al PP, qui no aconsegueix malgrat tot bons resultats, mentre que el PSC s'acaba apropiant del segon de Girona, tot evitant-se el risc que també l'agafès el PP, i del de Tarragona, on el daltabaix és notable (al voltant del 50% dels vots). Tampoc se salva el tercer de Barcelona, que passa a engrossar la bossa del PSC.

5.- Si ICV probablement perdi 1 i la desfeta d'Izquierda Unida és total i definitiva, en no salvar-se més que el propi Llamazares i caure tant el diputat valencià com el segon de Madrid, tot instal·lant una situació de crisi irreversible. Les conseqüències sobre l'espai de l'esquerra del PSOE a Espanya esdevenen imprevisibles i, presumeixo, se solucionaran per la confrontació, malgrat les urgències de Llamazares per anunciar que no serà candidat a coordinador.

6.- Els nacionalismes queden fora de joc en l'esquema estatal. Els equilibris de la cambra permetran a Zapatero governar sense pactes de legislatura, alternant els recolzaments en funció de les circumstàncies. Més encara considerant que CiU , després de la victòria del PSC, no té res a fer respecte a allò que realment li interessa.

Crec, en definitiva, que si bé no estem davant del pitjor resultat imaginable, si que ens trobem en un escenari molt delicat i de resultat imprevisible a mig termini. Què passarà amb IU? Quina reflexió estratègica farà ERC? I el més important:

Pot estar en perill el govern d'entesa, en funció de quina sigui la reflexió d'ERC?

Així no, miserables, així no!

El sondeig del Periòdic d'Andorra serveix per eixugar-se el cul

Ja ens van avisar que necessitaven "tensión". Doncs aquí la tenim i fins al final en forma de sondeig re-cuinat que al matí et diu que el PP està a un punt i mig del PSC-PSOE i a la tarda a tres punts i mig. Demà que dirà? que el PP està mig punt per sobre del PSC-PSOE. Au va, au va, au va... aneu a cagar!

Fa basarda el mal ús que fan de l'estadística. S'investeixen de ciència traient quatre números, un pastisset de colors i dient-nos la intenció de vot és aquesta, la directa aquesta altra, la estimada, la fidelitat, l'evolució, la tendència... collonades.

Amb una mostra de 600 persones per estimar un paràmetre poblacional amb un interval de confiança del 95% tens una precisió del 4%. Què vol dir això? Senzillament que si repetíssim el sondeig 100 vegades en 95 el valor resultant podria estar entre el 37,5% i el %45,5 pel PSOE i entre el 35% i el 43% pel PP. És a dir com si no ens diguessin pràcticament res perquè els nombres es sobreposen. Per aconseguir estimacions realment precises haurien de fer enquestes mínim amb 4000 persones o aplicar d'altres tècniques menys potineres.

Per cert que per rematar-ho a la tarda han sumat 300 enquestes a les 600 anteriors, brillant idea, i abracadabra els resultats han estat uns altres. El titular de la tarda deia:"Zapatero sale del bache". Per pixar-s'hi, ens tracten com si fóssim imbècils.

Nota final: el Mundo s'ha apuntat a la moda i n'ha publicat una altra a través del The Times. Els resultats s'apropen força als presentats a la tarda (després de l'aparició de les 300 enquestes) pel Periódico. Només balla una xifra, el Mundo preveu una participació del 70%-75% i el Periódico del 68%. Quina colla de trinxeraires. No us deixeu enredar.

Un darrer post de campanya: conductes immorals i enginyeria política

Avui ha tingut lloc un actuació insòlita en un mitjà de comunicació nacional: el Periodico se les ha enginyat per publicar un sondeig electoral a quatre dies de les eleccions generals. Quin ha estat el mètode? Fer-ho públic al Principat d'Andorra, en el mitjà 'El Periòdico d'Andorra', tot esquivant així la normativa espanyola que prohibeix publicar sondeigs en els mitjans espanyols.

La situació presenta, doncs, una doble vessant d'escàndol mediàtic i polític. Pel que fa al primer cas, no és el primer cop que El Periodico, en mans del no fa massa nomenat sr Nadal -de la família Nadal de tota la vida, patriarques de Girona i majordoms de Nicaragua- opta per la demagògia i per tenir una conducta impròpia d'un diari que no sigui de color groc. I es que quan presenta una de les seves portades en blanc, ja podem sortir corrent tots en una altra direcció! No us perdeu l'editorial justificatiu, que no té desperdici.

Ara anem a l'escàndol polític, que és el més greu de tots. Després d'haver alertat a l'editorial que "en l'actual campanya, conscients que es produiria una forta bipolarització entre els dos grans partits estatals, PSOE i PP, hem donat espai suficient a altres opcions, de manera que la informació subministrada als lectors fos conseqüent amb el pluralisme polític del qual disfruta la societat catalana", ens proposen el titular que el PP es troba a 2,5 punts del PSOE, pronostica un empat en el nombre d'escons i anuncia que això és perquè els debats han relaxat l'electorat d'esquerres i què, atenció, "electores de otros grupos de izquierda y nacionalistas se inclinen de nuevo por sus partidos de origen y dejen de prestar su voto al PSOE".

No caldria afegir res més, excepte un petit detall: aquesta sorprenent i alarmant enquesta s'ha fet amb... 600 entrevistes!!!!

En fí, no sé, jo ja no puc afegir res més, a banda del que he dit en altres posts, així que bé, només insistir que no us deixeu enganyar. I dit això, m'acomiado fins després de les eleccions! Salut!

Ep! No ens oblidèssim pas del senat

Què és el senat? La constitució diu que es tracta de la cambra de representació territorial. A l’hora de la veritat és una espècie d’entelèquia burocràtica pendent d'una reforma que no arriba mai, on de tant en tant s’hi pot parlar Català (interesant article sobre el senat a la revista El temps nº1236)

Qui es presenta al senat? Els partits que actualment formen el tripartit es van començar a entendre l’any 2000 presentant-se plegats al senat. L’experiment va rebre el nom de l’Entesa Catalana de Progrés i encara dura.

Com es vota al senat? S’agafa la papereta (bé de fet la paperassa perquè és prou gran) color salmó i s’hi fan com a màxim tres creuetes, s’ensobra i cap a l'urna. Les creuetes poden ser a qui ens plagui.

Com que podem triar, m’interessa saber qui són aquests que es presenten per l’Entesa a Barcelona:

La nº1 és la Maite Arqué i Ferrer del PSC. La mateixa que es va presentar per alcaldessa de Badalona el maig passat i que va guanyar amb uns resultats lamentables. Tot i així el consistori la nombrà alcaldessa el 16 de juny de 2007 amb el suport de CiU i ERC. Uns dies abans el 5 de juny la senyora Arqué deixava aquestes boniques paraules d’agraïment i de promeses de futur als seus electors des d'un web que encara és consultable:

“Vull destacar, també, que com a alcaldessa en funcions, i si en sóc novament escollida, continuaré treballant per enfortir la nostra democràcia local. El 46,08% d’abstenció posen de manifest un distanciament de la ciutadania respecte els partits polítics i els seus candidats i candidates.”

Nou mesos més tard deixava l’ajuntament per encapçalar la candidatura de l’Entesa al senat. No se pas que fareu però jo, com que podem triar, no la penso pas votar. Fins als nassos de tan cinisme.

Els altres dos candidats a senador per l’Entesa són:

Isidre Molas i Batllori, del PSC, per mi un total desconegut, més detalls sobre la seva biografia aquí. Fa cara de bona persona però vistos els antecedents... no sé pas si el votaré.

Finalment en Jordi Guillot i Miravet, no calen presentacions, parlem dil capo, el secretari general d’Iniciativa. Podeu llegir el seu bloc aquí (lamentablement no accepta comentaris).

Dit això accepto suggeriments per a l'un o dos vots que em sobren pel senat.

Catalunya, fem números circumscripció per circumscripció

El cas de Girona és flagrant. Un bon resultat d'ERC pot tornar a deixar el PP, com al 2004, sense cap diputat. Poca broma que representaria treure's del damunt a l'Alícia Sànchez-Camacho (perla nº1 i nº2 i nº3,). Tot passa per treure entre 80 i 90 mil vots depenent de la participació (el 2004 en va treu 86,482).

A Lleida el 2004 el PP també és va quedar sense escons per un estret marge de 370 vots en favor dels socialistes. Hi ha quatre escons en joc. PSC-PSOE, CiU i ERC semblen tenir garantit el seu escó. La batalla vindrà pel quart diputat que quedarà en mans de CiU, el PSC-PSOE o bé el PP. Glups!

A Tarragona les coses semblen bastant dades i beneïdes. Tots els partits (exceptuant ICv-Eua que és molt lluny dels escons) tenen garantit un escó i els socialistes dos. Només hi haurà una pugna entre el PSC-PSOE i CiU pel sisè escó i la cosa anirà per dos o tres mil vots amunt o avall.

A Barcelona la batalla es presenta més cruenta, en joc hi ha 4 o fins i tot 6 escons, en funció de la participació, que teòricament se'ls repartiran PSC, PP i CiU:

ICv-Eua si repeteix el resultat de les anteriors municipals (uns 200,000 vots) tindria assegurats (fins i tot amb un escenari d'alta participació) dos diputats.

ERC per assegurar-se tres diputats (i només perdre'n un) hauria d'acostar-se als 300,000 vots (a les darreres municipals en va sumar 200,000 a la província de Barcelona) i als 450,000 per repetir l'espectacular resultat del 2004, difícil, molt difícil. Apostaria pel tercer però no pas pel quart.

El PP pot tenir el sisè diputat a tocar dels dits, caldria però que tornés als resultats del 1996 o del 2000 on va passar del mig milió de vots. També prou difícil.

CiU per la seva banda podria arribar al setè o fins i tot al vuitè diputat si fos capaç de mobilitzar les seves bases com en temps passats, quan la coalició arribava aglutinar a la província de Barcelona més de 800,000. Essent realistes però si es planten sobre els 700,000 vots ja poden donar la campanya per amortitzada i resar perquè els socialistes guanyin sense arribar als 165 escons. Aleshores podria ser que tornessin a tenir la clau de la governabilitat.

Finalment el PSC, la gran incògnita. Tot passa per endevinar el comportament del graner del Baix Llobregat. La meva sospita és que aquest graner és inesgotable i ho aguanta tot. Per tant ens podem esperar un resultat que superi el milió de vots i en resultin entre 12 i 14 diputats.



Una darrera reflexió. El vot realment útil per cadascú és aquell fet des de la consciència i no pas des de la por. Voteu allò que us plagui independentment d'aritmètiques electorals. Sigueu coherents fins on pugueu amb el vostre ideari i creences.

10 raons contra el vot en blanc

Abans de completar la tasca analítica, anem a fer aquest petit recull de bones raons contra el vot en blanc:

1) Perquè es un vot inútil políticament

2) Perquè en incrementar el nombre de vots necessaris per entrar al congrés, dificulta l'accès a les forces minoritàries en les circunscripcions on s'escullen molts escons. Per exemple, el 2004, a Madrid, van votar 3.501.778 persones, la qual cosa situava el 3% en 105.053 vots. Els vots en blanc van ser 72.038, de manera que de no haver-se emés, la barreta hagués retrocedit en 2.200 vots aproximadament.

3) Perquè qüestiona el sistema però no ajuda en res a les forces minoritàries i extraparlamentàries.

4) Perquè ningú reformarà la llei electoral per deixar escons buits, ja que no li interessa a ningú fer-ho si al mateix temps no s'incrementa el nombre d'escons -money, money...- , i perquè seria tan absurd com interpretar l'abstenció de la mateixa manera.

5) Perquè els votants en blanc madrilenys, sumant els vots a IU, haguessin atorgat el tercer escó, que l'hauria perdut el PP

6) Perquè a Girona, aturar al PP significa votar ERC, no votar en blanc, mentre que a la resta de Catalunya al PP també li afavoreixen els vots en blanc.

7) Perquè a València el multipartidisme corre perill.

8) Perquè a Andalusia el multipartidisme corre perill.

9) Perquè a la major part de la resta de l'Estat, el multipartidisme no existeix o amb prou feines.

10) Perquè el vot útil, és el vot d'esquerres. I si penses que tots són iguals, és que t'has perdut alguna cosa!

Perill, majoria absoluta a la vista

L'enquesta que pública avui el País (i la que publicarà demà la Vanguardia) deixa el PSC-PSOE a les portes de la majoria absoluta (més de 176 escons). A més a més el parlament espanyol, segons aquestes enquestes, estarà ocupat en un 90% per diputats socialistes i populars. Més que mai cal aturar l'aplanadora del bipartidisme.

Al partit socialista no se'l pot deixar governar sol. Té una tendència natural al centralisme i a les polítiques econòmiques de caire liberal. Li agrada baixar impostos, privatitzar de tot, oferir xecs regal, oblidar la història, aplaudir la monarquia i fer promeses que després no és capaç d'acomplir. Només una bona estirada d'orelles des de l'esquerra els pot fer reaccionar.

La caiguda d'Esquerra Republicana de Catalunya

Avui El País Digital anuncia que l'enquesta que publicarà demà augura la caiguda de fins a tres escons d'Esquerra i preveu l'increment de representació del Partit Popular a Catalunya. Per part meva, ja fa dies que estic fent números sobre qui pot treure què a Catalunya i estic bastant d'acord amb aquest càlcul, així que anticipant-me passo a exposar el meu punt de vista i demano disculpes per ocupar tant espai en aquest blog darrerament (paciència!).

Recordareu que ERC va experimentar un increment molt i molt substancial les darreres eleccions, aupada en l'antiaznarisme, i que li va suposar vuit escons, 4 a Barcelona, 1 a Lleida, 1 a Tarragona i 2 a Girona. Posteriorment, els resultats dels comicis han estat molt pitjors, tant en el cas del Parlament com de les Municipals. Sense voler entrar en xifres per no allargar-me, a les autonòmiques li van deixar de votar un 25% d'antics votants i un 20% a les municipals. Arribem d'aquesta manera a un escenari delicat per ERC, en el qual penso que no està ajudant res una aposta en campanya tan clara per l'independentisme com a lema principal, atès que ni de bon tros van ser tan sobiranistes aquells que van votar ERC en els seus moments àlgids. S'equivoquen, penso, els caps pensants d'ERC, en fer aquest plantejament pensant en l'èxit de les manifestacions sobre el dret a decidir, i d'aquí poc més d'una setmana, s'ho trobaran.

Sigui com sigui, el cas és que aquesta pèrdua de vots irreparable de cara a les generals es cobrarà bones víctimes. La més evident a Girona, on el pes que conserva el PP farà caure el segon diputat fàcilment. Ells ho saben i per aquest motiu encapçala la llista Alícia Sánchez Camacho. El risc es prou alt com per tal que circulin vídeos com aquest , però no entenem perquè ERC i ICV no opten per coaligar-se en aquesta circumscripció. En canvi els diputats de Lleida i Tarragona, sense una gran debacle, es troben força protegits. I si mirem Barcelona, recordarem que ERC va obtenir 4 escons amb 428.000 vots. Cal dir que aquesta és una xifra àmplia per aconseguir 4, no ajustada, però no prou àmplia per evitar pèrdues amb retrocesos de les característiques que s'han anuciat. En aquest sentit, el retrocés mínim esperable seria fins als 342.000 (20%), una quantitat de vots que no donaria el quart però asseguraria almenys el tercer, hi hagi la participació que hi hagi, o fins i tot el quart amb molt poca (poc més del 50%, però jo auguro una participació del 68-70% i si no fos així, tampoc crec que ERC obtingués tants vots). Aquest escó crec que passaria, a més a més, a CiU, que és la força que més proper es trobava i que ja sabem que no està perdent tants vots com les esquerres catalanes.

Per tant, són aquests dos que segurament cauen, però... per què EL PAIS parla de tres? Senzill, perquè deuen pensar que poden perdre el tercer també per Barcelona. Analitzem-ho. Heu de tenir en compte que a Barcelona els darrers cocients es ressolen, en cas d'haver una participació acceptable, amb una xifra sensiblement superior a 80.000 amb participació mitjana o al voltant de 90.000 si la participació és alta. Això que vol dir? Que ERC necessita entre 80.000x3 y 90.000x3 per assegurar el tercer, és a dir, entre 240.000 y 270.000 vots a Barcelona (més a prop de la segona xifra que de la primera, si anem a superar el 70%). A les autonòmiques va obtenir 280.000, però a les municipals, només 200.000. Per tant, ni de bon tros es troba aquest escó assegurat, però jo crec que la millor referència és la xifra autonòmica i que amb aquest contingent de vots, no crec ni que el vot útil faci el fet, ni que la crida independentista faci tan de mal. I també està clar que el resultat de les municipals no dóna cap símptoma que perillin els escons individuals de les altres tres provínicies.

Pronòstic, doncs, ERC 6 diputats, 3 a Barcelona i 3 a la resta. Retrocés de dos que passen a CiU i PP respectivament, i si finalment cau el tercer de Barcelona, PSC i PP se'l disputarien. En tot cas, recordeu: en aquest escenari de perills, el vot a ERC es palesa clarament útil.

Proper capítol: 'Per què el PSC aguantarà el tipus a Catalunya'. O 'Per què ICV conservarà els dos diputats'. O tots dos alhora!