09 de març 2008

Les eleccions en sis punts


1.- Quan ja s'acaba el recompte, sabem que Zapatero tornarà a governar a Espanya, amb cinc escons més que la darrera legislatura.
2.- La clau de la victòria és la tendència a conservar el vot a la major part de l'Estat i els èxits en terres nacionalistes: quatre escons més a Catalunya i un a Euskadi. Retrocedeix en canvi en feudes del PP tant rellevants com Madrid o la Comunitat Valenciana. El graner català del PSC torna a funcionar a tota màquina i expropia molts vots a les altres esquerres.
3. La principal victòria correspon, tanmateix al bipartidisme: si el PSE puja en cinc escons, el PP ho fa en altres cinc, un dels quals és a Lleida. Entre d'altres víctimes, desapareix de la cambra la Chunta Aragonesista i Euskal Askatasuna, i s'estrena Rosa Díez.
4.- La desfeta d'Esquerra Republicana és brutal. Només tindrà tres escons, un a Girona i dos a Barcelona. L'escó de Lleida passa incomprensiblement al PP, qui no aconsegueix malgrat tot bons resultats, mentre que el PSC s'acaba apropiant del segon de Girona, tot evitant-se el risc que també l'agafès el PP, i del de Tarragona, on el daltabaix és notable (al voltant del 50% dels vots). Tampoc se salva el tercer de Barcelona, que passa a engrossar la bossa del PSC.
5.- Si ICV probablement perdi 1 i la desfeta d'Izquierda Unida és total i definitiva, en no salvar-se més que el propi Llamazares i caure tant el diputat valencià com el segon de Madrid, tot instal·lant una situació de crisi irreversible. Les conseqüències sobre l'espai de l'esquerra del PSOE a Espanya esdevenen imprevisibles i, presumeixo, se solucionaran per la confrontació, malgrat les urgències de Llamazares per anunciar que no serà candidat a coordinador.
6.- Els nacionalismes queden fora de joc en l'esquema estatal. Els equilibris de la cambra permetran a Zapatero governar sense pactes de legislatura, alternant els recolzaments en funció de les circumstàncies. Més encara considerant que CiU , després de la victòria del PSC, no té res a fer respecte a allò que realment li interessa.
Crec, en definitiva, que si bé no estem davant del pitjor resultat imaginable, si que ens trobem en un escenari molt delicat i de resultat imprevisible a mig termini. Què passarà amb IU? Quina reflexió estratègica farà ERC? I el més important:
Pot estar en perill el govern d'entesa, en funció de quina sigui la reflexió d'ERC?

3 comentaris:

Papitu ha dit...

Un rotund triomf del bipartidisme que fa molt mal. Les esquerres del país han quedat malferides i ara cal reflexionar i molt. És evident que la cohabitació amb el PSC no té bons resultats. Cal deixar el govern? Potser sí, en tot cas val la pena pensar-hi.

bacus ha dit...

la llei electoral és va dissenyar per fragmentar el vot i eliminar el 3er partit en aquest cas el comunista.
Potser en carillo és pensava que seria el 2on o el 1er.

així de bé els ha anat.

http://www.kaosenlared.net/noticia/diseno-15-j-sobre-palabras-herrero-minon-elecciones-1977

yuanyu ha dit...

Jo mirant el recompte ben mirat, matisaria respecte al meu post que no són tants els vots expropiats pel PSC. El problema és que, a Barcelona, uns 300.000 vots se'n van de les forces amb representació des del 2004 i d'aquests, 50.000 son d'ICV i 250.000 aprox., d'ERC. La pujada del PSC es similar a la modificació de vots en CiU i PP.

Per tant, qui és el veritable protagonista? La Catalunya emprenyada, l'abstenció!

(A Madrid i València, 80% de participació; a Barcelona, 71,5%. Una dada interessant també!)